Martí Rouret
Martí Rouret i Callol (L’Escala, 1902 – Ciutat de Mèxic, 1968) és un d’aquells polítics que, com tants d’altres, mereix ser més conegut i valorat per l’enorme i, sovint, arriscada tasca que va dur a terme durant la Segona República i la Guerra Civil.
Mestre de professió, marxà de l’Empordà el 1926 per establir-se a Móra d’Ebre, on va ser contractat per dirigir l’escola del Centre Instructiu Democràtic (CID), conegut popularment com “La Democràcia”; una escola laica fundada el 1913. A més d’escola, el CID era un vertader centre d’agitació cultural que comptava amb un espaiós teatre, cafè, terrassa i diverses dependències on s’hi organitzaven activitats culturals i recreatives de tota mena. També va ser fundador i director de dues revistes quinzenals: La Riuada i L’Ideal de l’Ebre.
“Malgrat ser un excel·lent mestre, defensor i practicant dels corrents pedagògics més innovadors del moment (va ser un convençut seguidor de la metodologia de Freinet), va optar per la política”
A Móra d’Ebre, fundà la Federació Republicana Federal Socialista de la Ribera d’Ebre, que s’integrà a Esquerra Republicana de Catalunya en el congrés fundacional d’aquest partit, celebrat el març de 1931 al Foment Republicà de Sans. Per diverses circumstàncies, l’escola i la política es van convertir en un binomi impossible de compaginar i Rouret es veié obligat a escollir. Malgrat ser un excel·lent mestre, defensor i practicant dels corrents pedagògics més innovadors del moment (va ser un convençut seguidor de la metodologia de Freinet), va optar per la política.
El 24 de maig de 1931, va ser un dels quaranta-cinc membres que conformaren l’Assemblea de la Diputació Provisional de la Generalitat. La tasca més important d’aquesta Diputació, presidida per Francesc Macià, va ser la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat per una amplíssima majoria de catalans el 2 d’agost del mateix any.
El 20 de novembre de 1932, Rouret era elegit diputat en representació de la circumscripció de Tarragona en les primeres –i úniques– eleccions celebrades al Parlament de Catalunya fins a les del 1980. Seria elegit secretari primer de la mesa, presidida per Lluís Companys. Aquell jove de només 30 anys havia excel·lit en les seves ambicions polítiques. Compaginaria la tasca parlamentària amb la de dirigent d’Esquerra Republicana, partit del qual arribaria a ser-ne secretari general entre 1935 i 1937.
El 5 d’octubre de 1934, l’endemà de ser designat secretari del seu grup parlamentari, Martí Rouret es desplaçava a Tarragona, comissionat pel president de la Generalitat, Lluís Companys, per mediar i intentar conciliar entre les parts enfrontades del republicanisme tarragoní. Quan succeïren els Fets del 6 d’Octubre, es trobava, doncs, a Tarragona, essent protagonista de la proclamació de l’Estat Català en aquesta ciutat. Va ser detingut i empresonat als vaixells-presó Cabo Cullera i Manuel Arnús, ancorats al port tarragoní. Malgrat la petició del fiscal militar de sis anys i un dia de presó, va ser posat en llibertat provisional i, finalment, amnistiat pel ministre de la Guerra el mes de juny de 1936.
“El 1942, després de l’exili a França, Rouret arribaria a Mèxic a bord del vaixell Nyassa, on continuaria la seva activitat política i cultural”
Companys i Rouret van establir contacte estret al Parlament, el primer com a president de la Cambra i el segon en qualitat de secretari, forjant una intensa i lleial relació personal i política que es perllongaria en el temps, especialment a partir de l’elecció de Lluís Companys com a president de la Generalitat l’1 de gener de 1934, set dies després de la sobtada mort de Francesc Macià.
En la primera remodelació del Govern després de l’esclat de la Guerra Civil, Companys nomenà Rouret conseller de Sanitat, càrrec que només ostentaria entre l’agost i l’octubre de 1936, en què el president el nomenà sotssecretari de la Presidència de la Generalitat, un càrrec creat expressament per a ell i que ningú més ha ocupat posteriorment. Rouret es convertia, d’aquesta manera, en la mà de dreta de Lluís Companys.
Entre novembre i desembre de 1936, Rouret seria nomenat, a contracor i per fidelitat a Companys, comissari general d’Ordre Públic de Catalunya, amb l’encàrrec de restablir l’ordre a la comissaria general després del conegut com a Complot Revertés o Complot d’Estat Català, una poc aclarida conxorxa que pretenia apartar Companys del seu càrrec. Restablerta la normalitat al cap de poc més d’un mes, Rouret tornava a la sotssecretaria de la Presidència de la Generalitat, càrrec que mantindria durant tota la guerra.
El migdia del 23 de gener de 1939, mentre l’aviació italiana bombardejava el seu poble, L’Escala, causant 15 víctimes mortals, Josep Irla i Antoni Rovira i Virgili (president i vicepresident, respectivament, del Parlament) encomanaven a Rouret l’evacuació de Barcelona de la dotzena de diputats que encara romanien a la ciutat, com també de l’Arxiu del Parlament.
El 1942, després de l’exili a França, Rouret arribaria a Mèxic a bord del vaixell Nyassa, on continuaria la seva activitat política i cultural, essent un dels impulsors del nomenament de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat, celebrat el 5 d’agost de 1954 a l’Ambaixada de la República Espanyola a Mèxic. Cal tenir en compte que Mèxic mai va reconèixer el règim franquista.
“Companys i Rouret van establir contacte estret al Parlament, el primer com a president de la Cambra i el segon en qualitat de secretari, forjant una intensa i lleial relació personal i política que es perllongaria en el temps”
El 1965 va obtenir els permisos per fer una breu estada de tres mesos a Catalunya, passant la major part del temps a L’Escala. Al cap de tres anys del retorn a Mèxic, el 31 d’octubre de 1968, moriria a l’edat de seixanta-sis anys a conseqüència d’una úlcera d’estómac mal cuidada.
Segurament, la persona que millor va conèixer Martí Rouret i Callol va ser Artur Bladé i Desumvila, que escrigué d’ell: “Als meus ulls, Martí Rouret fou un empordanès típic, és a dir, inquiet, federal, simpàtic, abrandat i amb un toc de tramuntana. Mestre de minyons, amant de l’esport i el teatre, de la tertúlia i la cançó popular, fou també un lletraferit”.
Text: Rafel Bruguera, autor de Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic.
Foto: Arxiu personal de Rafel Bruguera.
Article publicat al número 55 de D'estil.
Fitxa tècnica
Títol: Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic
Autor: Rafel Bruguera
Editorial: Fundació Josep Irla - Josep Vall
Data de publicació: desembre de 2019
Pàgines: 263