Mas Marcè i el cicle de l'ovella i la llana

La gent de Mas Marcè té les idees clares, és emprenedora i entusiasta i sap combinar passat i present com ningú. Potser per això, tot el que porta a terme sorprèn i agrada. Procedent d’una família que fa sis generacions que es dedicava a la transhumància, des del Pirineu fins a la plana empordanesa, va acabar establint-se a Siurana d’Empordà per continuar amb l’activitat agrícola i ramadera. Però ells no són uns ramaders qualsevol, no, perquè han aconseguit tancar un cicle essent totalment autosuficients, i fer-ho, a més, recuperant tradicions i generant productes de gran qualitat, que són valorats pels millors mercaders i restauradors del país i pels paladars més exigents.
 

Ovelles cuidades com a reines

Les aproximadament 1.000 ovelles de Mas Marcè surten a pasturar al camp i només s’alimenten del que creix al llarg de les 95 hectàrees que té la finca, una alimentació autòctona que no rep l’impacte de cap insecticida ni pesticida. Userda de l’Empordà, civada en flor i erb és el seu menjar diari, a més d’altres espècies que ells mateixos han recuperat, com el blat de moro vermell, el blat de moro blanc i el trèvol esparcet.

Al corral, els xais petits se separen amb les seves mares per què els altres no els aixafin i guanyin en tranquil·litat, i, a les munyidores, l’espai de munyir és suficientment gran per a cada animal com per què no s’estressi. Fins i tot utilitzen un producte biològic per tractar els mugrons de les ovelles i evitar que s’estriïn. I en el moment de l’esquilada, enlloc de lligar les potes de les ovelles per mantenir-les quietes, el travador –que és qui les hauria de lligar– les acompanya fins a l’esquilador per què no se sentin atrapades.
 

Tancant el cicle amb la llana

De les ovelles de Mas Marcè se n’aprofita tot: la llet, per elaborar productes làctics; la carn dels xais petits (que anomenen xais lletons), per cuinar, i la llana, per teixir i fer plaques d’aïllants per a habitatges ecològics. La primera és la llana blanca, suau, 100% ecològica i de molta qualitat, i la darrera és la llana de menys qualitat, que pica damunt la pell perquè duu pèl de gos. Per això la deriven cap a la construcció d’habitatges sostenibles.
 

Llet d’ovella, bona, bona
Des de bon principi, a Mas Marcè han apostat, amb tossuderia i convicció, per la preservació de l’ovella autòctona de raça ripollesa, que està en perill d’extinció, bo i sabent que té un rendiment lleter molt inferior al d’altres races. Mentre una ovella forana pot arribar a produir fins a 600 litres de llet a l’any, la ripollesa no dóna més de 30 litres, però la seva qualitat és extrema, i més si –com les de Mas Marcè– s’alimenta exclusivament de pastures i cereals de la pròpia explotació, que és totalment ecològica. No en va, el febrer de 2007, la seva llet va ser reconeguda amb el Premi Innofòrum del Fòrum Gastronòmic de Girona, dins la categoria “producte de concepte més innovador”.
 

El recuit de l’Empordà, com abans

Les ovelles de Mas Marcè produeixen mig litre de llet al dia en dues munyides, i aquesta llet és la base principal del que elaboren: formatges, iogurts, flams, mató... Tot ho fan artesanalment (el producte fresc, sobre comanda per què no perdi qualitats) i és100% ecològic. Però hi ha un producte que destaca i que ells han volgut recuperar del vell receptari dels pastors: el recuit de l’Empordà, una deliciosa menja tradicional de la zona.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 

Exquisideses úniques fetes amb llana i aigua de mar

A Mas Marcè han sabut aprofitar la saviesa de temps passats i aplicar-la a l’era d’avui. Per això, tot i que els seus productes s’elaboren amb cura tal com es feien abans, no deixen d’innovar per ampliar la seva carta, sempre restant dins dels límits que els marca el fet de tenir una producció limitada. El formatge Marí, que està salat amb aigua de mar del cap de Creus, o el Llanut, que madura embolcallat amb la llana de les pròpies ovelles i pren el seu gust, són exquisideses úniques que sorprenen per la seva originalitat. Aquest darrer es va endur també el Premi Innofòrum pel gust més innovador al Fòrum Gastronòmic de Girona de 2011.
 

El quall vegetal, també conreat a casa

A Mas Marcè han volgut recuperar, fins i tot, el quall vegetal herbacol (que és la flor del card) per a l'elaboració dels seus productes. Tot i que avui en dia està pràcticament en desús, ells el cultiven a la pròpia explotació, el recullen al mes de juliol i l'utilitzem seguint els mètodes ancestrals, el que aporta a tot el que produeixen un sabor propi i característic que els diferencia.
 

L’Aula dels Sentits: la vessant més pedagògica de Mas Marcè

Mas Marcè s’ha convertit en la primera explotació ramadera del país amb una aula de natura, que s’emmarca dins l’anomenada Aula dels Sentits, un espai pedagògic per descobrir el cicle de la vida de l’ovella parant especial atenció a la relació entre la seva alimentació de pastura i l'obtenció de productes com la llet o la llana. El missatge és ben clar: cal tenir cura i mostrar un gran respecte per la natura, perquè d’ella se’n poden extreure vertaders tresors. Mostra d’això és el que fan a la pròpia explotació.

Amb aquest objectiu, doncs, la granja celebra anualment l’esquilada i rentat de la llana de les seves ovelles ripolleses. Durant els mesos de maig i octubre, cada dissabte i diumenge, obren les seves portes per què tothom qui vulgui pugui conèixer i participar en el procés artesanal de l’esquilada, la tria i el rentat de la llana, que fan a la vora del riu, com en els temps de l’avior. L’activitat es clou amb un tast dels productes làctics de Mas Marcè.

La resta de l’any, ofereixen visites escolars, familiars i per a grups per conèixer el funcionament de l'explotació. En aquestes rutes, de gairebé tres hores, es pasturen les ovelles, s’aprèn el funcionament d’un corral, es visita la sala de munyir i la formatgeria, es fa un taller de llana per aprendre a cardar i filar, i s’acaba amb un tast de formatges. Els alumnes de les escoles, fins i tot, elaboren el seu propi mató.

Els productes de Mas Marcè es poden adquirir directament a la seva explotació durant tot l'any, o bé a botigues especialitzades, restaurants, fires i mercats.

Article publicat al número 23 de D'estil.

Twittear