La vall salina

És el diapir (conegut popularment com a muntanya de sal) més espectacular que existeix a Europa, i un punt amb característiques geològiques extraordinàries. Ens referim al Parc Cultural de la Muntanya de Sal a Cardona, un municipi barceloní que pertany a la comarca del Bages i és conegut pel seu imponent castell, una fortalesa de l’any 1880.

La Muntanya de Sal és un d’aquells indrets que cal contemplar en primera persona, però, perquè us en feu una idea, podríem dir que és com un iceberg al mar. Oi que només en podem observar la punta que surt a la superfície? Doncs aquesta muntanya és el resultat d’una gran quantitat de sal que surt a la superfície a causa de les pressions tectòniques.

Visitar el Parc Cultural de la Muntanya de Sal és, d’alguna forma, fer un viatge al passat del territori català. Un cop allà, heu d’imaginar-vos la situació següent: 40 milions d’anys enrere, la Catalunya Central era mar; Montserrat era la costa i el Prepirineu era la cara nord. Amb el pas del temps, aquest mar interior es va evaporar i la sal es va sedimentar. Es tracta, ni més ni menys, del resultat del comportament dinàmic de la Terra.

“L’extracció de sal comuna a Cardona és una tradició que va començar a l’era neolítica i va continuar fins al segle XX”

Una antiga mina

L’extracció de sal comuna a Cardona és una tradició que va començar a l’era neolítica i va continuar fins al segle XX. Els humans l’arrencaven amb les mans i l’utilitzaven per conservar els aliments. L’afany de protegir aquest mineral tan preuat va provocar que, l’any 1880, quan aquest poble era la frontera amb l’islam, Guifré el Pilós ordenés la construcció del Castell de Cardona per blindar l’accés a la vall salina i controlar la seva extracció.

L’explotació més important d’aquest mineral va arribar l’any 1912, quan l’enginyer Emili Viader i Solé va descobrir l’existència de sal potàssica, molt més valuosa que la sal comuna. Així doncs, el 1929 es va inaugurar la mina a càrrec de l’empresa Unión Española de Explosivos Río Tinto, que va foradar les entranyes de la muntanya per formar dos pous i diverses galeries horitzontals. Aquesta mina va estar en funcionament fins a l’any 1990; és a dir, durant un període de 61 anys, en què es van extreure 38 milions de tones de sal i, desgraciadament, hi van perdre la vida gairebé 90 treballadors.

La mina va ser clausurada perquè la seva explotació representava un cost econòmic molt elevat i les condicions de treball eren duríssimes. Imagineu-vos-ho: gent d’Andalusia, Múrcia, el País Basc, Navarra i, fins i tot, d’algunes regions d’Alemanya i França hi van treballar suportant temperatures de fins a 50 graus a més de 1.300 metres sota terra.

“La mina de sal va estar en funcionament fins a l’any 1990; és a dir, un període de 61 anys, en què es van extreure 38 milions de tones de sal i, desgraciadament, hi van perdre la vida gairebé 90 treballadors”

Les entranyes de la vall

L’aventura d’endinsar-vos dins la Muntanya de Sal comença descendint cap a la vall amb un minibús. Durant el breu trajecte, podreu contemplar un paisatge rocós, i, un cop allà, us sentireu els protagonistes d’una expedició, perquè, abans d’entrar, us haureu de posar un casc. A continuació, iniciareu la visita del primer pis d’una mina subterrània que va estar activa durant més de 60 anys.

Contempleu bé les parets, perquè hi podreu distingir les diferents capes de sal, i, entre elles, l’argila de sediment, que són el resultat de l’estratificació. Al llarg de milers d’anys, el mar es va anar evaporant i la sal se sedimentava, però, quan plovia, els rius arrossegaven sediments d’argila. D’aquesta manera, es van formar capes horitzontals de sal i d’argila, una sobre l’altra. La pressió tectònica natural va anar elevant aquestes capes (també anomenades plegaments) cap amunt i es va anar formant la Muntanya de Sal. De fet, el gruix de cadascuna d’elles indica els anys que va trigar a formar-se.

“Les parets de la mina us fascinaran per les seves textures i colors. D’una banda, mantells de sal nova, blancs com la neu, que es formen a causa de les filtracions d’aigua i, de l’altra, tons vermellosos, perquè aquest mineral conté ferro, que, amb el temps, s’ha oxidat”

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 

Com un formiguer

El primer pis es troba a 82 metres sota terra, però als vostres peus hi ha 2 quilòmetres més de muntanya cap avall, on s’assentava una mina laberíntica de 300 quilòmetres. Oblideu-vos de la imatge típica de passadissos estrets on només hi podien accedir els miners; heu d’imaginar-vos la mina com una gran ciutat subterrània on hi circulaven camions i s’hi havien construït benzineres i zones de descans.

Les parets de la mina us fascinaran per les seves textures i colors. D’una banda, mantells de sal nova, blancs com la neu, que es formen a causa de les filtracions d’aigua i, de l’altra, tons vermellosos, perquè aquest mineral conté ferro, que, amb el temps, s’ha oxidat. A diferents indrets de la galeria, hi trobareu objectes de l’època minera, com una fotografia de l’època, l’escultura de Santa Bàrbara, la patrona dels miners, feta de sal, i, fins i tot, una escala de fusta que es conserva gràcies a la sal. La tasca dels miners forma part de la història de la Muntanya de Sal i es manté viva gràcies a aquests records.

“Com més us endinseu en la mina, més espectacular és el paisatge. La Sala Corall és el lloc ideal per contemplar un entramat d’estalactites i estalagmites blanques”

Sala Corall i Capella Sixtina

Com més us endinseu en la mina, més espectacular és el paisatge. La Sala Corall és el lloc ideal per contemplar un entramat d’estalactites i estalagmites blanques. De fet, algunes han crescut tan de pressa que han format columnes. A més, si ha plogut uns dies abans de la vostra visita, veureu com cauen les gotes i, fins i tot, les podreu tastar. Això sí: són d’allò més salades!

L’última parada del recorregut és una cambra àmplia i preciosa, anomenada Capella Sixtina per la coloració del sostre i les parets. Sens dubte, una imatge difícil d’oblidar! De fet, és l’indret ideal per observar la disposició vertical de les capes i admirar la màgia de la natura, que evoluciona sense necessitat de cap intervenció humana. En aquest mateix lloc, si us atreviu, tindreu l’oportunitat de tastar la silvina (clorur de potassi) i descobrireu que té un regust d’allò més picant pel seu contingut de potassi.

En les profunditats de la terra...

L’interior de la Muntanya de Sal és tan encisador i singular, especialment la Capella Sixtina, que s’ha convertit en l’indret ideal per celebrar-hi esdeveniments de petit format, com, per exemple, concerts o presentacions de llibres. Envoltats d’estalactites, estalagmites i columnes, en un espai que traspua una gran història, hi han actuat sopranos, pianistes i cantautors. Impressionant, oi?

Article publicat al número 53 de D'estil.

Twittear