0 items
El meu compte

Menys és més!

 

El minimalisme ens ajuda a viure millor: com menys tinguem, millor per a nosaltres. Quan simplificar-nos la vida esdevé un regal.

 

No només estem parlant d’una tendència decorativa, de tenir pocs mobles amb les cantonades allisades. El minimalisme és una filosofia de vida que ha arribat per respondre a les demandes d’una societat cada vegada més canviant, però que es mou sobre la mateixa base: consumir, comprar, tenir, arreplegar. El minimalisme s’hi enfronta directament: com menys tinguem, millor per al nostre benestar!

D’entrada, ens planteja qüestions com si seríem capaços de viure sense telèfon mòbil; o bé sense més roba que tres pantalons, quatre camises i dos parells de sabates, o potser sense més mobles que una taula i un parell de cadires al menjador. Molt probablement, diríem que no. Però és que sí.

A grans trets...

Aquest plantejament tan reduït, sense pretensions, és la base del minimalisme: una manera d’enfocar la vida completament diferent. Recorda als hippies americans de la vella escola, aquells dels anys 60-70, un moviment que va sorgir en contra de la societat de consum, de la guerra, de la contaminació..., i que pretenia reduir i fer comuns els serveis, la relació social.

Aquest minimalisme, però, ha arribat per quedar-se. Presenta una filosofia de vida tan allunyada de la societat actual que, a priori, sorprèn. I pot captivar! La simple idea de desprendre’ns de gairebé la totalitat de les nostres possessions és... estranyament dolça. Vivim envoltats d’un món absolutament material, i decidim bolcar el nostre amor en aquest món efímer, trencadís, volàtil. Què pot haver-hi més desesperançador que estimar i no ser correspost? És aquesta relació poc sincera la que ens ha fet oblidar l’autèntic valor d’estimar: estimar les persones! Apreciar els amics, la família, fins i tot aquells que encara ens són desconeguts.

Ras i curt: la mesura en actuar i pensar no només és plausible d’aplicar-la a les accions i als pensaments: amb el minimalisme, també s’aplica al mobiliari, les estances, la casa... Als nostres espais de vida habituals. Per què hauríem de tenir tants mobles i objectes a casa, si a l’hora de la veritat només utilitzem els coberts, el plat i el raspall de dents, com aquell qui diu? Les necessitats, si ens aturem a pensar-hi per un moment, són molt i molt poques.

Reflexionem-hi.

 

“El minimalisme és una filosofia de vida que ha arribat per respondre a les demandes d’una societat cada vegada més canviant, però que es mou sobre la mateixa base: consumir, comprar, tenir, arreplegar”

 

Una mica d’història

Aquesta idea, emperò, ja ens ve dita des de fa mil·lennis. Els pensadors més antics –algú recorda la filosofia de l’estoïcisme a l’Antiga Grècia?– i les religions, en la seva essència més primària, fa anys i més anys que parlen de prescindir dels elements materials (si bé és cert que les religions aposten per una vida eterna posterior a la vida terrenal i, per això, es resta importància a les possessions materials). Encara ara, ens admirem de l’estoïcisme dels més religiosos (monjos, monges, ermitans), que viuen dedicats a l’esperit i a tenir una vida terrenal amb el mínim possible de possessions. Com poden viure, sense possessions? Potser viure sense res és tenir-ho tot. És un daltabaix o una evolució de la Humanitat? Aquest ascetisme és un pensament tan arrelat a la societat europea –sempre l’hi hem vist– que ens preguntem, molt en el fons de nosaltres, si aquesta és la vertadera essència humana. I potser no ens equivoquem pas!

És una afirmació que hem sentit durant segles! Irònicament, durant mil·lennis, hom ha tingut una vida miserable, passant gana i desgràcies que feien tenir mil vegades menys del que es té ara. I ara, que sembla que tenim molt més del que necessitem, apareixen nous corrents de pensament que aposten per reduir la producció i el consum, per afluixar el ritme: el decreixement, la filosofia slow... i el minimalisme!

Simplement benestar

Com ens ajuda, el minimalisme? Els qui practiquen aquest corrent de pensament ho tenen clar: ens desprenem de la consciència i de molts dels cànons i regles que ens han inculcat des de sempre a la nostra societat. Ningú és més o és menys per ser més ric o més pobre. Deixar enrere una vida de consumisme és deixar de comparar-se, per poc que sigui, amb la resta de persones del voltant. La mesura comuna ja no són els diners del banc, ni el cotxe, ni la casa, ni el televisor.

Com sabem, en el fons de la nostra ànima, el més important és la qualitat de la persona, no la dels seus possibles. I, en això, el minimalisme hi encaixa a la perfecció. Quan hom es desprèn de la major part dels seus objectes –excepte els estrictament necessaris: tampoc és qüestió de dormir a terra!– i abraça el minimalisme, s’està desprenent de tot un pensament basat en el materialisme. En allunyar-nos de la nostra “dependència” emocional dels objectes, ens alleugerim més. És com una mena desintoxicació espiritual!

Què es pot fer, quan no es té res? Pensar. Viure més intensament les situacions. Mindfulness. Assaborir els moments. Carpe Diem. Que el temps passi a poc a poc. Quedar amb els amics sense mirar el rellotge. Ni el mòbil. Conversar. Imaginar. Llegir els punts i seguits com a punts i seguits, i no com a comes. Somriure. Veure-ho tot amb més perspectiva, des de fora. Créixer.

En el fons, és la filosofia slow, però encara més slow. O el decreixement, amb més decreixement! I és un engrandiment espiritual.

A més, també aporta benestar físic: perquè el cap i el cos sempre estan connectats! Si no tenim res, a què ens podem dedicar? A meditar –que calma cos i ànima–, a passejar, a fer esport, a cultivar un petit hort... Enlloc d’arraulir-nos al sofà, dia sí, dia també, mentre mirem el televisor o el mòbil!

L’optimisme final

De fet, aquesta és una filosofia de vida que bé podria estendre’s. I, si ho fes, molts de nosaltres podríem tornar als orígens, a l’essència de tot i de nosaltres mateixos. Reduiríem el consum, el capital. Les indústries no tindrien sentit. No tenir pràcticament res també implica contaminar el mínim. El món deixaria d’estar tan brut, i els ecosistemes tan trasbalsats. I nosaltres seríem més feliços.

Us ho podeu imaginar? Doncs ja heu fet el primer pas cap al minimalisme.

 

“Què es pot fer, quan no es té res? Pensar. Viure més intensament les situacions. Mindfulness. Assaborir els moments. Carpe Diem

 


Per on començo?

Està comprovat: una llar minimalista –i fins i tot el procés de convertir-la en un espai amb menys– ens ajuda a ser més crítics i menys dubtosos a l'hora de prendre decisions i escollir la roba, les activitats que farem, les relacions que mantindrem, els camins professionals que emprendrem... Tindrem l’entorn –i la ment!– més lliure, més descongestionat, menys complex, més pràctic. En poques paraules, ens farem la vida més fàcil.

Però, com podem dur a terme un estil de vida amb menor quantitat de béns materials? Segons la guru japonesa Marie Kondo, hi ha cinc passos a realitzar per netejar l'excés a la llar:

  1. Visualitzar un compromís amb el desaferrament, com si d’un vincle amorós es tractés.
     
  2. Imaginar un estil de vida ideal, des del tipus de casa que es vol habitar fins a la manera en què es vol viure.
     
  3. Començar a planificar on s'enviaran els objectes dels quals ens desfarem (abans de llançar-los o guardar-los, cal considerar si es poden regalar, donar o reciclar).
     
  4. Alliberar espais per categories d’objectes, no per ubicació, com ara llibres o sabates.
     
  5. Identificar el que es queda i el que se'n va descartant-ho segons el que utilitzem i ens resulta útil o que ens brinda alegria quan ho veiem i el que no.

 

Article publicat al número 50 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top