Museu de la Història de la Perruqueria
Les dones i els homes primitius es “pentinaven” amb les espines dels peixos. I encara ho seguim fent, però, avui, les “espines” són de materials sintètics. Aquesta és, a grans trets, la història de la perruqueria, una història que ningú coneix millor que Raffel Pagès, el propietari i responsable del Museu de la Història de la Perruqueria, l’únic espai d’aquest tipus que hi ha al món, que, per cert, fa tres anys que va rebre reconeixement des de París.
La columna vertebral d’aquest centre de culte a l’univers dels cabells es troba a la rambla Catalunya de Barcelona, al número 99, un espai que alberga tan sols el 10% del total de peces que té Raffel Pagès, que arriben a les 7000, des de la Grècia i la Roma antigues fins a l’actualitat. La resta de material la té distribuïda per alguns dels prop de cent salons Raffel Pagès que regenta (i, fins i tot, a casa).
Aquest col·leccionista d’ànimes, que confessa no haver-se sentit mai atret per l’ofici de perruquer –malgrat els grans èxits assolits en aquest camp–, va començar a col·leccionar objectes de perruqueria amb 18 anys, tan sols un any després d’haver-se iniciat en l’ofici de la mà d’uns dels millors perruquers establerts a Figueres i provinents de París. “Recordo que el meu pare feia obres i volia llançar un aparell de permanent i un assecador, i jo me’ls vaig voler quedar”, ens explica aquest gran nom de l’estilisme amb arrels empordaneses.
Al Museu de la Història de la Perruqueria podeu fer un viatge apassionant i curiós (sobretot, curiós) per dibuixos i pintures originals i inèdites d’artistes tan reconeguts com Salvador Dalí; rentadors de cap mai vistos; assecadors i arrissadors que ens semblen impossibles; maquinetes femenines íntimes de les dones victorianes; nines amb llargues cabelleres (d’entre les quals es troba la primera Barbie); cabells de grans noms, com Napoleó, Elvis Presley, Marilyn Monroe, el president Kennedy o Dalí; fotografies, autògrafs i objectes personals de famosos; artesania centenària realitzada amb cabells; elements funeraris i romàntics encara més antics; publicitats de perruqueria (la primera, de 1900); pintes, miralls de butxaca, elements de barberia, tints, productes capil·lars i, fins i tot, uns postissos de la princesa Grace Kelly. Tot plegat per adonar-nos que, malgrat la revolució tecnològica, química i artística, la Humanitat segueix utilitzant quasi els mateixos productes i estris per pentinar, arrissar o acolorar els cabells, uns cabells que han marcat una actitud i una imatge de moda a cada època, i que han inspirat, música, poesia, luxúria i sensualitat.
Actualment, Raffel Pagès dedica el 70% de les seves hores laborals al museu (cada setmana entren una mitjana de set peces noves) i a la seva biblioteca de perruqueria, que també és la millor que hi ha al món, perquè guarda peces úniques valuosíssimes. Paral·lelament, està preparant un llibre de caire bibliogràfic on fa una repassada per les grans personalitats que ha conegut al llarg dels seus gairebé 50 anys de professió, i té pensat escriure’n un altre –com no podia ser d’altra manera– sobre la història de la perruqueria. Sens dubte, aquesta tasca no la pot fer ningú més que ell.
Article publicat al número 3 de D'estil.
Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >