Museu de la Música: un passeig per la història de la música

A casa nostra, la música també té un museu, i és a Barcelona. Situat actualment al segon pis de L’Auditori, proposa al visitant fer un passeig per l’univers d’aquesta disciplina artística universal. El recorregut principal, anomenat Orpheus, comença amb una introducció als components bàsics de la música i passa a explicar la seva evolució al llarg del temps i a través dels diferents períodes musicals existents. Així, s'inicia a les antigues civilitzacions i segueix amb el naixement de la polifonia, el barroc, el classicisme i el romanticisme per acabar amb els veloços canvis experimentats a partir del segle XIX i, molt especialment, durant el segle XX.

"Situat actualment al segon pis de L’Auditori, el Museu de la Música proposa fer un passeig per l’univers d’aquesta disciplina artística universal"

Al llarg del trajecte, són mostrats prop de 500 instruments d'èpoques i procedències molt diverses d'entre les més de 1.600 peces que guarda el fons del Museu, a més de documents i objectes relacionats. No per menys aquesta esdevé una de les exposicions més importants i interessants sobre la matèria que hi ha a l'Estat espanyol. El mateix director de la institució, Jaume Ayats, reconeix la dificultat existent a l’hora de fer la tria dels instruments que s'hi exposen.

D’entre les diferents joies que conté la col·lecció, hi ha algunes de les violes de gamba que van fer apassionar per aquest tipus de música un jove Jordi Savall, o una magnífica col·lecció de guitarres clàssiques. Singulars també són un garamut de Nova Guinea tallat a mà, o un charango bolivià fet amb la closca d'un armadillo, que ens acosten a instruments provinents de d’altres cultures i regions del món.

"Són mostrats prop de 500 instruments d'èpoques i procedències molt diverses d'entre les més de 1.600 peces que guarda el fons del Museu"

El modernisme català, època esplendorosa per a la música de casa nostra, disposa també d'un espai propi dins del Museu, on es destaquen els fets més característics de la música i la societat de la Barcelona del moment. L'estança en qüestió està presidida per un dels pianos d'Isaac Albéniz, que es va alternant amb el d'un altre català, gran ambaixador de la música: Frederic Mompou.

En paral·lel a aquest recorregut, el visitant pot conèixer també l'evolució de la permanència del so al llarg del temps i la necessitat de trobar eines eficients per fixar la música. Es fa possible, doncs, observar els orígens de la notació i el seu perfeccionament, així com els diferents suports i aparells que en permeten la seva reproducció.

La visita s'acaba a la Sala d'Interactius, que és, segurament, l'espai més didàctic del Museu, perquè permet manipular diferents instruments i veure molt gràficament, a través d’un seguit de plafons, com i per què es produeix el so en les diferents famílies instrumentals. El gamelan de Bali, un conjunt instrumental molt vistós disponible per a diferents tipus de tallers, és un dels que més sorprèn.

"El visitant pot conèixer també l'evolució de la permanència del so al llarg del temps i la necessitat de trobar eines eficients per fixar la música"

1. 
2. 
3. 
4. 

Un museu interactiu

Un dels grans reptes dels responsables del Museu de la Música és donar eines efectives al visitant perquè s'introdueixi en el context musical, històric, cultural i geogràfic dels instruments, ja que l'espai fuig de ser només una exposició de diferents peces. Per aquest motiu, a dins hi juguen un paper important l'estimulació i la interactivitat. Més enllà de la Sala d'Interactius, durant el recorregut apareixen alguns elements que contribueixen a aquesta integració: campanes sonores que generen un subtil fil musical que trasllada als diferents períodes musicals de la història, plafons i projeccions de curta durada a les parets i un audiovisual principal que no es limita a ser un simple vídeo, sinó que integra l'aparició física de diferents instruments amb el seu corresponent so i context.

Rere aquest afany per introduir el visitant en la música d'una forma directa i vivencial, s'estan explorant noves vies digitals perquè l'espectador pugui tocar, sentir i apreciar la diferència del so produït pels diferents pianos i orgues exposats. De moment, però, una maqueta manipulable ajuda a entendre el mecanisme i el funcionament dels instruments aeròfons i de corda, a més d’un teclat.

L'interiorisme del Museu tampoc oblida aquesta intenció interactiva de fons. Romà Escalas, anterior director del complex, juntament amb el prestigiós arquitecte Dani Freixes, van voler que els instruments poguessin ser vistos des de tots els angles, configurant-ne així una concepció escultòrica que permet la contemplació de totes les seves parts, sense perdre’n detall. A través d’unes vitrines transparents disposades enmig de les sales, han aconseguit produir una sensació de proximitat tan real que sembla que les peces gairebé es puguin sentir entre els dits.

"A través d’unes vitrines transparents disposades enmig de les sales, s’ha aconseguit produir una sensació de proximitat tan real que sembla que les peces gairebé es puguin sentir entre els dits"

Un museu viu

En aquests moments, el Museu de la Música acull un parell d’exposicions temporals. La primera: “Veus de la Mediterrània”, que tracta de la veu com a mitjà d'expressió i de comunicació bàsic, però també com a eina de configuració d'identitat, una identitat expressiva que creua fronteres.

L'altra apropa el visitant al laboratori Phonos per repassar els més de 40 anys d'història d'aquest espai pioner a Espanya en l'experimentació, la creació i la difusió de la música electrònica.

No es poden obviar tampoc les diferents modalitats de visites guiades que s’hi organitzen, a més de tallers, activitats familiars i, com no podia ser d’altra manera, també concerts. La Sala dels Teclats, amb una boníssima sonoritat, serveix alhora per acollir concerts en petit format amb alguns dels instruments que habitualment estan exposats al Museu, com ara el claviorgue Hauslaib, una estranya joia musical que permet unir, en un mateix teclat, el so d'un orgue i el d'un clavicèmbal. Construït l’any 1590 a Nuremberg, ha tornat a sonar després de 400 anys gràcies a un llarg període de restauració dut a terme al Museu mateix.

"L’embrió del Museu de la Música es remunta al 1921, quan un grup de prohoms féu una primera donació a la Comissió Municipal de Cultura per crear el Museu del Teatre, la Música i la Dansa"

 
Un entorn excepcional

L’any 1921, un grup de prohoms féu una primera donació a la Comissió Municipal de Cultura per crear el Museu del Teatre, la Música i la Dansa. Aquest fou l’embrió de les col·leccions d'instruments i altres peces musicals que ara són al Museu de la Música de Barcelona, el qual ha canviat successivament de lloc. Ha passat per espais tan espectaculars com l'Institut del Teatre, el Palau Quadras, el Palauet Albéniz i el Conservatori, i, des de l’any 2007, s’ubica a la segona planta de L’Auditori, edifici projectat pel prestigiós arquitecte Rafael Moreno, un dels representants més destacats de l’arquitectura espanyola contemporània.

Article publicat al número 33 de D'estil. 

Twittear