Museu dels Sants: la casa dels sants

Travessar porta endins el Museu dels Sants d’Olot resulta, si més no, una experiència curiosa, perquè segurament és una de les poques ocasions –per a la majoria de mortals, l’única– en què es pot passejar entre una quantitat tan gran d’imatges de sants, i no tan sols això, sinó que també és possible entrar dins les entranyes d’un taller de sants en plena activitat i, és clar, comprar-los després d’haver-los escollit d’entre un catàleg immens que es va reciclant.

A Olot, fa més de 130 anys que creen sants. De fet, els sants d’Olot són tota una marca reconeguda. Per això, el museu que els alberga vol donar a conèixer les tècniques tradicionals emparades pels artesans d’imatgeria religiosa i lluitar per què el que és encara una activitat característica del territori no caigui en l’oblit; ans al contrari: aquest centre (actualment regit per una fundació privada) és, per damunt de tot, el testimoni viu del reconeixement a totes i cadascuna de les persones que s’han dedicat a l’ofici de la creació de sants, en el passat i en el present, perquè avui serveix de punt d’interrelació entre els diversos col·lectius de la zona que desenvolupen activitats al voltant de la imatgeria religiosa.
 

Un edifici neogòtic que fou residència particular de Marià Vayreda

L’edifici on està situat el museu, al nucli urbà d’Olot, és una meravella. Es tracta d’una construcció d’estil neogòtic dissenyada per l'arquitecte modernista Joaquim Codina i Matalí, que era, a més de la residència particular del pintor i escriptor Marià Vayreda, l’antiga seu d’El Arte Cristiano, el primer taller d'imatgeria religiosa fundat a Olot l’1 de novembre de 1880 per Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix i Valentí Carrera per oferir una sortida professional als alumnes de l'Escola Pública de Dibuix d'Olot, de la qual el mateix Joaquim Vaireda n’era el director. Conten que arrel d’un viatge que va fer a París, on també hi ha tradició d’imatgeria religiosa, se li va acudir obrir un taller de sants a Olot per què els seus alumnes poguessin posar en pràctica el que aprenien a l’escola. A la part superior central de la façana encara hi resta un relleu de Celestí Devesa que reprodueix la marca de l’empresa, amb mig cos d'un àngel que aguanta un escut i el nom del taller, el qual continua en actiu.
 

Un recorregut apassionant amb vistes al taller El Arte Cristiano

Dins l’edifici, seguint un recorregut didàctic i entenedor al llarg de quatre plantes –el mateix que fan els artesans a l’hora de crear una peça–, s’exposen una quantitat inimaginable d'imatges religioses, materials, estris i eines relacionades amb l’ofici, que es pot conèixer de primera mà gràcies a la possibilitat de veure tot el què es realitza al taller El Arte Cristiano a través d’uns grans finestrals de vidre. A la planta baixa, on hi ha l’accés al recinte, la sala de models, que reprodueix una part del magatzem de models del taller, és espectacular. Totes les figures, que són les més originals que hi ha, estan marcades amb una numeració determinada que correspon a la del catàleg de venda, de manera que els números més petits marquen les peces més antigues i, els més alts, les darreres, com M. Teresa de Calcuta o Joan Pau II. De tant en tant, algun espai buit indica que la figura que l’ocupa està essent utilitzada al taller per crear una peça que acabarà a la sala de pintura i decoració, on es pot captar la destresa de les mans artesanes en la darrera etapa de creació. En aquest cas, segueixen les pautes de l’art de Sant Suplice, originari de Paris, que usa pintura a l’oli, sanefes i daurats per cobrir de color les figures blanques. Segons el grau de decoració que tinguin, acabaran essent figures de gamma tercera, segona o extra, que és la més decorada i, per tant, la més cara.

Al soterrani, gràcies a la sala d’emmotllatge, per exemple, es pot veure com es confeccionen els motlles de gelatina a partir de models originals de reconeguts escultors per omplir-los de pasta fusta i donar forma a les peces; i, des de la sala de retoc, es fa possible seguir el procés de perfeccionament de les imatges i la col·locació dels característics ulls de vidre, que és una de les tasques més interessants i complicades de realitzar. Fins fa poc els feia un artesà especialitzat de Castellfollit de la Roca, però ara es compren a Alemanya. La recreació d’un magatzem d’imatges en blanc d’un taller de sants, anomenat sala de blancs, també és un espai més que impactant, on es troben cossos, braços, cames i cares sense ulls a cada pas.

La zona més museística (en el sentit més clàssic de la paraula) es troba a la primera planta, la que fou la residència particular de Marià Vayreda i la seva família. Avui aplega tot un seguit de material realitzat als tallers d’imatgeria olotins al llarg de la història; des d’imatges de sants fins a emblemàtiques peces decoratives i didàctiques, passos de Setmana Santa, figures de pessebre (algunes realitzades per l’escultor Ramon Amadeu i d’altres provinents de la col·lecció de Joaquim Renart) o l’estimadíssima faràndula d’Olot, capitanejada pels seus gegants.

Finalment, a la segona planta, una sala d’exposicions temporals i una aula-taller permeten realitzar-hi mostres específiques, seminaris, cursos i tallers didàctics que van molt més enllà del significat religiós i iconogràfic que puguin tenir les figures de sants. Busquen tractar aspectes relacionats amb el procés de fabricació d’aquestes peces d’una manera més específica, o bé fent-ne diferents lectures des de vessants antropològiques, històriques, artístiques, culturals o, fins i tot, econòmiques.
 

Més de 130 anys fent sants

El primer taller d'imatgeria que va existir a Olot fou El Arte Cristiano, fundat l’1 de novembre de 1880 i encara avui existent. Durant 20 anys, es va mantenir com l’única fàbrica de sants de la zona, però, coincidint amb l'entrada del segle XX, aparegueren nous tallers que solien procedir de petits grups d’artesans que se separaven d’un taller important i s’establien pel seu compte. En total, a Olot n’han existit una quarantena, dels quals en queden set, que apleguen un centenar de treballadors. D’entre tota la producció que fan, el 35% s’exporta principalment als Estats Units i al Canadà. La resta –més de la meitat– es destina al mercat estatal, sobretot a Andalusia, Madrid i la zona de llevant.
 

L’espai Marià Vayreda

Marià Vayreda, germà de Joaquim Vayreda i copropietari d’El Arte Cristiano, va ser un pintor i escriptor destacat de l’època. Implicat també en política local, va saber exercir la seva funció com a empresari i participà de la fàbrica de sants essent-ne el gerent. D’entre totes les seves dedicacions, va ser conegut especialment per la faceta que va desenvolupar com a escriptor. Sang Nova (1900) o La Punyalada (1904) són dues de les seves obres més destacades. Conscients d’això, i en un intent de donar a conèixer la vida i l’obra de Marià Vayreda, el Museu dels Sants li dedica un espai a la primera planta de la mà de l’associació Espais Escrits, que se centra en la cura i difusió del patrimoni literari català.

Article publicat al número 19 de D'estil.

1. 
2. 
3. 
4. 

Twittear