Museu Emili Vilà: un museu fet a mà alçada
El Museu Fundació Emili Vilà exposa les obres d’un dels cartellistes més importants del XX, un català de Llagostera que va tornar a la seva terra per passar-hi els darrers anys. La casa on s’ubica és el lloc on va néixer i va morir l’artista, i es conserva tal com ell la va deixar.
Enmig d’un món d’imatges en moviment, de fotografies i de vídeos, és un petit plaer el fet de trobar un racó diferent, apartat de la velocitat de la vida moderna, enmig dels enrevessats carrers de Llagostera. I més encara si el que hi ha al seu interior són bellíssims cartells i obres que plasmen la realitat de la primera meitat del segle XX. Un total de 380 quadres exposats són els que es poden admirar per totes les parets del número 29 del carrer Sant Pere. Des de fora, ningú ho diria. A l’arxiu, n’hi ha quatre centenars més que, de ben segur, veuran la llum en algun moment.
Un referent de la il·lustració
La seu del Museu Fundació és la casa que va veure néixer Emili Vilà i Gorgoll (Llagostera, 1887-1967), un home d’origen humil, pintor i cartellista català de renom, que fou una de les figures més importants del món de la il·lustració francesa durant els anys 20. Amb inquietuds artístiques des de ben menut, va poder desenvolupar-les amb plenitud quan la seva família es mudà a França el 1906, i quan ell es traslladà a París un xic més tard. El seu talent va fer que, al cap de poc temps de formar-se com a retolista i cartellista, el 1912, ja fos un dels artistes més reconeguts de tot París. Com que Vilà havia de mantenir la seva família, no seguia el mateix tren de vida bohèmia que els seus contemporanis, però, tot i així, va arribar a relacionar-se amb la flor i nata dels artistes parisencs de l’època.
"Emili Vilà fou una de les figures més importants del món de la il·lustració francesa durant els anys 20"
Caure per tornar-se a aixecar
L’estil de Vilà, vivaç, visual, ple de colors i de formes sinuoses, li va valdre un lloc destacat dins de la il·lustració, on sobretot creava cartells per a la publicitat dels feliços anys de després de la Primera Guerra Mundial. La seva època daurada es va escaure justament durant aquest període. Passat el crac del 29, però, els encàrrecs se li van reduir dràsticament fins que, el 1936 i declarat en fallida econòmica, va traslladar-se a Espanya i va continuar la seva tasca com a cartellista. Després de la Guerra Civil, Vilà va aconseguir remuntar i va obrir un taller i sala d’exposicions a Barcelona i un altre a la Costa Brava.
Una Casa Museu per no deixar-se perdre
El 1965 Emili Vilà va comprar la casa número 29, on havia nascut, i la va reformar per fer-ne la Casa Museu que és avui dia. El 1967, tres mesos després de la seva inauguració, moria amb 80 anys. El llegat que va deixar, però, és incalculable i digne d’admirar, malgrat que ara, incomprensiblement, sigui massa desconegut i no rebi absolutament cap mena de suport institucional.
"El 1965 va comprar la casa número 29, on havia nascut, i la va reformar per fer-ne la Casa Museu que és avui dia"
Les visites al Museu Fundació Emili Vilà es poden concertar previ contacte per gaudir de la vida pictòrica de l’artista. L’actual director, Jeffrey Martí, pot guiar el visitant per la mostra oferint-li unes explicacions magnífiques.
Al llarg de les cambres de la casa s’hi poden veure il·lustracions, quadres i obres diverses de tota la seva trajectòria, que durant la primera meitat del segle XX van omplir diaris, revistes i carrers, fent d’Emili Vilà un dels fills més il·lustres de Llagostera, de Catalunya i, fins i tot, de l’Estat espanyol. No per menys va ser condecorat com a cavaller de la Legió d’Honor de França i va rebre el guardó de la creu de l’artista francès.
Article publicat al número 27 de D'estil.
Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >