Museu Opisso

Sí, a Catalunya, existeix un museu peculiar en petit format, d’aquells mimats, minuciosos i exquisits, és aquest; i no tan sols pel que conté (una meravella!), sinó també pel lloc que l’alberga (tot un clàssic de la ciutat comtal).

Es tracta del Museu Opisso, anomenat així perquè presenta la col·lecció permanent més important d’obra original del dibuixant i pintor Ricard Opisso, un dels millors cronistes gràfics de finals del segle XIX i principis del XX.

“El Museu Opisso presenta la col·lecció permanent més important d’obra original del dibuixant i pintor Ricard Opisso, un dels millors cronistes gràfics de finals del segle XIX i principis del XX”

Creat l’any 2007 per Jordi Clos, president de Derby Hotels Collection i de la Fundació Arqueològica Clos, la mostra recull més de 250 originals, entre dibuixos, aquarel·les i olis, que estan complementats amb edicions originals i documentació personal de l’artista.

“La mostra recull més de 250 originals, entre dibuixos, aquarel·les i olis, que estan complementats amb edicions originals i documentació personal de l’artista”

Clos, que recopila Opissos des que tenia 17 anys, se sent especialment atret per les etapes de l’artista en què dibuixava personatges històrics vinculats a Els Quatre Gats i pel temps en què residí a París, que és quan mostra, a través de la seva obra, una clara influència de l’estil impressionista de principis de segle.
 

El punt de trobada: l’Hotel Astoria

El Museu Opisso es troba just al vestíbul del clàssic Hotel Astoria, ubicat en un elegant edifici de l’Eixample barceloní amb l’interior renovat. Un singular recorregut narra la crònica de vida d’aquest gran artista català (actualment, un dels més cotitzats) des dels seus inicis com a aprenent de Gaudí fins al final dels seus dies.

“El Museu Opisso es troba just al vestíbul del clàssic Hotel Astoria, ubicat en un elegant edifici de l’Eixample barceloní amb l’interior renovat”

Però això no és tot, perquè, a les parets del restaurant del complex, llueix una magnífica col·lecció de cartells d’artistes modernistes i Art Nouveau, a la qual se sumen, gràcies a una sala contigua, un seguit de cartells anunciadors de festes populars i grans esdeveniments de la ciutat de Barcelona, com ara l’Exposició Universal de 1929.
 

Tornar a la Barcelona de finals del XIX i principis del XX

La particularitat i especificitat de la mostra fa que s’hi puguin realitzar unes visites guiades ben especials que duen el visitant a fer un viatge en el temps per la Barcelona de finals del XIX i principis del XX sota la mirada, sempre crítica i tenyida d’humor, de Ricard Opisso. Per això les han anomenat Opisso: crònica de Barcelona, i compten amb l’assessorament tècnic del periodista i crític d’art, expert en l’obra d’Opisso, Josep M. Cadena.

Les visites, sempre sota reserva prèvia, es porten a terme els diumenges, de les 12:00 hores a les 13:30 hores, inclouen un aperitiu i tenen un preu de 25 euros per persona.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 
9. 

Quatre pinzellades sobre Ricard Opisso

Ricard Opisso Sala (Tarragona, 20 de novembre de 188¬0 – Barcelona, 21 de maig de 1966) fou un pintor, dibuixant i caricaturista català de prestigi, considerat un dels millors cronistes gràfics del seu temps.

A través de la seva obra, i mitjançant un estil tremendament personal i intransferible, se servia de la sàtira i la ironia per plasmar, damunt del paper, les transformacions polítiques i socials que va patir la societat catalana que va viure. A través dels seus dibuixos, plens de sensibilitat i humanitat, va saber, com ningú altre, captar el sentit dels esdeveniments més rellevants i cercar el veritable esperit de l’expressió popular.

Els seus treballs van ser publicats en reconegudes revistes catalanes, com L’Esquella de la Torratxa o ¡Cu-Cut!, i les franceses Le Rire o Rui-Blas, sense oblidar publicacions infantils com TBO o Patufet.

Membre del grup Els Quatre Gats, va compartir amistat i col·laboracions amb altres artistes de la talla d’Antoni Gaudí, de qui en fou aprenent, Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso o Toulouse-Lautrec, ja que, a més de residir a Barcelona, també ho feu a París, on treballà sota el pseudònim le Bigre.

Després de la Guerra Civil, va abandonar el dibuix crític-social per centrar-se en una projecció personal més amable.

Article publicat al número 38 de D'estil.

Twittear