El nordic walking (NW) o, el que és el mateix, la caminada nòrdica arriba a casa nostra amb força i cada vegada té més adeptes. Vols saber de què es tracta?
No es tracta d’un esport nou, no. Es va crear a Finlàndia cap als anys 30 com una efectiva forma d’entrenament dels esquiadors de fons durant l’època estival, i esdevé una molt bona manera de gaudir de la natura i de fer esport alhora tot caminant amb l’ajuda de dos bastons molt semblants als que s’utilitzen per esquiar.
"És una molt bona manera de gaudir de la natura i de fer esport alhora tot caminant amb l’ajuda de dos bastons molt semblants als que s’utilitzen per esquiar."
Però, com és que aquest “nou” esport s’ha fet tan popular? Doncs, perquè, a més de divertit, el NW és altament saludable. A diferència de la marxa tradicional o del simple fet de córrer, en què només es treballa el tren inferior del cos, amb el NW s’exerciten un gran nombre de grups musculars: el dels abdominals, el dels braços, el dels pectorals, el de l’esquena i el del coll. A més, aquest esport millora la capacitat cardiovascular i l’oxigenació (que pot augmentar fins a un 60%), augmenta el consum de calories gastades, disminueix la pressió sobre les articulacions (com ara els turmells o els genolls), millora la mobilitat del coll i de la part superior de la columna i, al mateix temps, enforteix l’esquena i els braços. Tot en un! I, per si això fos poc, el NW contribueix a la prevenció de l’osteoporosi, ja que les vibracions que produeix el bastó en recolzar-lo des de terra enforteix els ossos sense causar cap dany a les articulacions.
"A diferència de la marxa tradicional o del simple fet de córrer, en què només es treballa el tren inferior del cos, amb el NW s’exerciten un gran nombre de grups musculars."
Ara bé, per poder dur a terme el NW de manera correcta, cal tenir en compte tot un seguit de punts bàsics:
Caminar amb naturalitat, però recordant que és imprescindible que el taló toqui a terra i que, posteriorment, els dits dels peus empenyin el cos per separar-se novament de terra.
- Tenir les espatlles relaxades i no agafar l’empunyadura del bastó amb força ni rigidesa.
- Mantenir les mans i els dos bastons propers al cos.
- Mantenir sempre els bastons en una posició diagonal.
- Recordar que, en el mateix moment en què la mà dreta s’avança, s’avança també el peu esquerre.
- Empènyer en el moment en què el bastó està situat per darrera de la línia de la pelvis.
- Obrir la mà quan s’acaba el moviment d’impuls amb el bastó.
- Tornar a portar el bastó cap endavant de nou.
- Recordar que el cos sempre ha d’apuntar cap a davant.
- Assegurar-se que es recolza totalment el peu a terra.
Vet aquí un esport que ofereix la combinació perfecta per gaudir de la natura i fer salut, una activitat que contribueix a la millora substancial de l’estat físic i psíquic de les persones i que és vàlida per a tots els públics. Queda dit que destaca pel seu fàcil i ràpid aprenentatge i, a la vegada, per la baixa sensació de cansament que produeix durant la seva pràctica. Qui s’atreveix a provar-ho?
Article publicat al número 16 de D'estil.