|
Mens sana in corpore sano
Fer activitat física redueix el risc de desenvolupar demència, oxigena el cervell i ajuda a mantenir-lo actiu. Qualsevol activitat física és bona, sempre i quan no sigui excessivament forçada i hi dediquem, com a mínim, entre 2 i 3 hores setmanals.
Tum-tum, tum-tum, tum-tum...
Un cor saludable també ajuda molt a tenir un cap més viu, i això s’aconsegueix mantenint-lo en forma: fent esport, amb una dieta equilibrada i saludable, amb molt poc sucre a la sang ni colesterol, reduint l’estrès...
Fora els mals vicis!
Ni beure, ni fumar, ni cap mal vici per al cos. Tots són enemics de la nostra salut i ens ennuvolen el cervell!
Jugar i jugar
Els jocs de taula i alguns vídeojocs ajuden a mantenir el cap actiu en certs aspectes. Jugar a cartes, a dòmino, al parxís i a milers de jocs de taula existents ens ajuda a mantenir l’agilitat mental i a socialitzar.
Socialitzar, també!
Viure en societat vol dir socialitzar: mantenir contacte amb gent, parlar-hi sovint, quedar amb amics per prendre quelcom i parlar... Ens fa sortir de la rutina, de l’encallament, i ens fa viure, parlar i rumiar noves situacions.
Llegir i escriure
Si s’ha d’estimular el cap, la lletra hi ajuda molt. Es recomana no deixar de llegir ni d’escriure fets, anècdotes, coses que recordem... Creem històries, imaginem, que és sa! A més, l’escriptura manual millora la coordinació ull-mà-cervell.
Zzz, zzz, zzz...
Dormir bé les hores que toca és bàsic per reparar el cervell cada nit. I dormir de nit –i no a deshora– encara hi ajuda més, així com un matalàs i coixí còmodes. Com més relaxats, més reparats!
Aprendre, sempre aprendre
Ens hem de reciclar i no deixar mai d’aprendre. Anar a classes, del que sigui; fer-les per internet, o aprendre de manera autodidacta, ens fa tenir el cap en forma.
L’autorealització també és important
Ser feliços és un fet nostre i només nostre, una opció, una decisió, una actitud davant la vida. I la felicitat ens ajuda a estar sans, físicament i mental! Es tracta d’ajudar i deixar-nos ajudar, de fer coses que realment ens agradin i vulguem fer... de manera freqüent.
Sortir de la zona de confort
Si ens acomodem, correm el risc d’encallar-nos; en canvi, sortint de la zona de confort, només correm el risc “d’espavilar-nos”, i això ens manté vius, a nosaltres i al nostre cervell. Cuinem amb ingredients nous, caminem per carrers o indrets diferents, viatgem... El món és per a nosaltres!
|