0 items
El meu compte

Quines quines!

 

Les quines són una tradició nadalenca molt arrelada a les comarques de Girona i a altres punts de la geografia catalana. Són les precursores del bingo, i, durant aquestes dates assenyalades, esdevenen gairebé imprescindibles, com els pessebres vivents o les cantades de nadales. En coneixeu els nombres? Sabríeu cantar-les?

 

Hi ha qui en diu “quintos” i hi ha qui en diu “quines”, però la seva essència és la mateixa: cantar números entre l’1 i el 90 i, qui els tingui al seu cartró, anar-los marcant amb blat de moro (si: amb blat de moro) per cridar “línia!” quan s’ha completat una fila sencera o “quina!” quan ja no queden més números per marcar.

Les quines han evolucionat en una tradició molt nostrada, i reuneixen tot un poble al voltant d’una taula per jugar, tots plegats, les tardes de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis.... Allà s’hi xerra, s’hi riu, es fa la copa i, fins i tot, algun mos. L’essència del joc és, de fet, la vida social, però, alerta!, perquè, si et despistes, pots perdre el premi: lots de menjar, ampolles de vi, pernils, torrons i, fins i tot, electrodomèstics!

En una quina, el lloro és el cantaire dels nombres. Se’ls sap tots, tots, i per a cadascun d’ells té una dita, un acudit o una expressió pròpia. Només cal seguir-lo! La interacció, mig en broma, entre els jugadors i el lloro és el que fa que les quines guanyin en ambient. Si no surt el nombre que hom vol, el jugador li pot cridar al lloro “remena!”, o, per fer broma, “canvi de lloro!”, o “treu-me un 6!” (si és el nombre que necessita)... No s’ha de veure: s’ha de viure!

 

“En una quina, el lloro és el cantaire dels nombres. Se’ls sap tots, tots, i per a cadascun d’ells té una dita, un acudit o una expressió pròpia”

 


Aquests són alguns dels nombres més coneguts, i que podreu trobar arreu de les quines del país; ara bé, us els poden cantar així o d’una manera diferent, segons la versió local!

Els petits: són els nombres per sota de deu (“el més petit de tots”, “el petit cinc”, “el petit set”...).

Els pelats: són els nombres que marquen l’inici d’una desena. És a dir, “el pelat vint” correspon al 20; “el pelat cinquanta”, al 50.

Els quarts: alguns dels nombres que comencen per quaranta, com “quarts de cinc” (45), “quarts d’una” (41), etc.

Els que s’assenten: si “s’assenta un”, és el 61; si “s’assenten dos”, és el 62; i així successivament.

Els que se tanquen: els setanta tampoc se’n salven, del joc de paraules! Quan “se tanquen quatre”, parlem del 74; quan “se tanca el pis”, del 76; i si “se tanquen nou”, del 79.

Els sants: nombres que tothom relaciona amb un sant per la data en què s’escauen: “Sant Josep” (19), “Sant Jordi” (23), “Sant Joan” (24), “Nadal!” (25), “la Verge de Montserrat” (27), “els Innocents” (28).

Els nombres especials: n’hi ha que no s’escauen amb les característiques dels anteriors:

  • 3: “l’orella de burro”, fent referència a la seva forma.
  • 11: “les cametes...” d’algú, ja que els dos uns recorden dues cames.
  • 15: “la nena maca” o “la niña bonita”, referida a la joventut i la bellesa de l’adolescència.
  • 33: “el Cristo”, o “l’edat de Crist”, l’edat amb què Jesucrist fou crucificat.
  • 36: “l’any de la Guerra”, que recorda l’esclat de la Guerra Civil el 1936.
  • 44: “les cadiretes”, ja que tots dos quatres semblen dues cadires de costat.
  • 75: “l’any que la va palmar!” o “l’any del Paco”, fent al·lusió al 1975, quan va morir el dictador Francisco Franco.

’Les quines es poden veure a molts dels pobles de les comarques gironines, i algunes han arribat a tenir anomenada, com la de Bescanó. Que tingueu molta sort!


 

Article publicat al número 52 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top