0 items
El meu compte

Set de contacte

 

L'absència de contacte físic durant la pandèmia que estem vivint està afectant seriosament la salut mental de moltes persones, especialment de les que viuen soles. Així podem “suplir-lo” mínimament.

Diuen que abraçar és acaronar l’ànima de l’altre i proporcionar-li refugi, és parlar el llenguatge del cor. Diuen que abraçar guareix. Fins i tot diuen que cada vegada que abracem algú amb ganes guanyem un dia de vida. En qualsevol cas, el que està clar –i així ho demostra la ciència– és que abraçar és més que necessari per al nostre benestar, tant individual com social. Potser per això el tacte és el primer sentit que desenvolupem. Per al nostre creixement –físic, cognitiu, emocional...–, les carícies dels pares són més que bàsiques, com ho són també les de la nostra parella o les dels nostres familiars i amics; les de la gent que ens estima i ens estimem, en definitiva. I és que el fet de mantenir el contacte físic no és, per a nosaltres, els humans, una opció més, sinó una necessitat neurofisiològica pura i dura. En poques paraules: tenim set de contacte, com d’aigua.

Les abraçades tenen superpoders: a més de generar-nos plaer (com la xocolata!), fan fugir la por, l’ansietat i l’estrès; calmen el dolor, reconforten, regalen seguretat i protecció, contribueixen a augmentar l’autoestima, disminueixen la sensació de solitud, transmeten energia i fortalesa...; aporten maduresa emocional i social, enforteixen les relacions i ens ensenyen a donar i rebre, i són especialment importants en moments de vulnerabilitat i incertesa com l’actual. Les abraçades, en resum, impulsen a viure. Però, què passa quan no ens resulta possible rebre’n?

 

“El fet de mantenir el contacte físic no és, per a nosaltres, els humans, una opció més, sinó una necessitat neurofisiològica pura i dura”

 

Sense abraçades no es pot viure (bé)

La pressió que exercim en el cos de l'altre quan l’abracem va molt més enllà d’una mera mostra d'afecte, perquè, en fer-ho, immediatament, s'activen àrees del cervell que alliberen oxitocina i serotonina, unes hormones relacionades directament amb les emocions positives, i, alhora, es redueixen les dosis de cortisol, l'hormona que produïm davant situacions estressants. A més, en activar i equilibrar el sistema nerviós, les abraçades serveixen de vàlvula d’escapament de la tensió acumulada pel cos. Fins i tot contribueixen a reduir la pressió arterial (perquè s’activen uns mecanoreceptors de la pell anomenats corpuscles de Pacini que la disminueixen) i milloren el sistema immunitari (perquè es creen més glòbuls blancs). Això sense comptar que, quan fem/ens fan una abraçada, estimulem el procés de transport de l'oxigen als teixits i, per tant, prolonguem la vida de les nostres cèl·lules i actuem contra l’envelliment.

Ja d’entrada, durant els primers anys de vida, la manca de contacte físic pot ser absolutament devastadora, tant que es pot equiparar a la manca de nutrició o de cures higièniques bàsiques, perquè pot provocar greus retards en el desenvolupament físic, mental i social de les persones.

Però passats aquests anys d’infantesa tampoc estem “salvats”: en els adults, i especialment en les persones que viuen soles, la manca de petons i abraçades pot provocar inestabilitat emocional i alteracions del comportament, així com un profund sentiment de tristesa, sofriment i estrès; i, a llarg termini, l'aparició de trastorns obsessius, fòbics i, sobretot, d'estrès posttraumàtic, amb símptomes depressius i ansiosos crònics.

 

“En abraçar, immediatament, s'activen àrees del cervell que alliberen oxitocina i serotonina, unes hormones relacionades directament amb les emocions positives, i, alhora, es redueixen les dosis de cortisol, l'hormona que produïm davant situacions estressants”

 

La paraula, una gran aliada

Les abraçades són una excel·lent forma de comunicació que no necessiten de les paraules per ser expressades. Són, de fet, el millor regal que se li pot fer a algú davant la pèrdua. Però, mentre no ens puguem tornar a abraçar, els psicòlegs recomanen transmetre afecte amb les paraules, que, ben utilitzades, poden ser cent per cent terapèutiques.

Escolta activament. Escolta les queixes, la tristesa i el dolor de l'altre. Fes-ho marcant la distància necessària, aquella que et permeti salvaguardar-te i no carregar amb les emocions alienes, però fes-ho mirant-lo als ulls, mostrant atenció i interès, estant present.

Som diferents però som iguals. Obre’t a l’altre, expressa’t. Pot ser tan bo per al teu interlocutor com per a tu. Recórrer a parlar de les emocions que t’uneixen a l’altre, d’igual a igual, i de temes que teniu en comú és un bon recurs a tenir en compte per generar empatia.

Busca la positivitat. No és el mateix dir: “No tenim més remei que aguantar” que dir: “Tot passarà; ja queda menys!”. Sabem que, de vegades, és difícil, però la positivitat sempre ajuda a avançar (i s’encomana!). Cal crear la realitat que volem que passi dins la nostra ment i transmetre-la amb seguretat.

Amb sang a les venes! I molta poesia. El que diem és important, però també ho és com ho diem (i molt!). Para atenció en entonar bé, en marcar un ritme quan parlis. Fes que el teu discurs no sigui merament lineal, ans al contrari: que soni com si fos poesia, que arribi ben endins!

Canta (i els mals espanta). Usa paraules amables i càlides, o canta, o serveix-te del sentit de l’humor, si saps que per al teu interlocutor és important i ho sabrà apreciar.

La paraula màgica: “T’estimo!”. Digues com l’estimes o com d’important és per a tu, l’altra persona. Aquest és un manament que no hauríem d’obviar mai, mai, mai; amb pandèmia o sense.

 

 

Les autoabraçades

Direu que no és el mateix abraçar-se que que t’abracin. I és clar que no Alguns! Però també són bones i necessàries, les autoabraçades. Si més no, generen benestar i són altament reconfortants.

Es tracta de les abraçades que ens fem nosaltres mateixos/es. Ho heu provat mai? Si no és així, feu-ho! És una forma d'oferir-se el propi afecte d'una manera especial, una forma de fer que el propi infant que tots tenim al nostre interior se senti valorat, una forma de donar-se les gràcies i de valorar el que fem cada dia per nosaltres.

Estireu-vos còmodament, tanqueu els ulls, respireu de forma profunda, relaxeu el cos i sentiu com us pesen els braços cada vegada més i més. Relaxeu el rostre i somrieu lleument. Connecteu amb la respiració, que ha d’esdevenir pausada però rítmica. Quan us sentiu preparats/des, conduiu la ment cap a un moment de la vostra vida en què vau compartir una abraçada especial i deixeu-vos embolcallar per les emocions que aquest record generi en vosaltres. Aixequeu els braços, creueu-los i feu-vos una abraçada, mantenint la posició 2 o 3 minuts. Respireu de nou profundament, aneu recuperant la mobilitat del cos a poc a poc i, quan us vingui de gust, obriu els ulls.  Mentre duri l’exercici, podeu posar música chill out de fons i encendre un cremador amb la vostra essència preferida. En acabar, us sentireu molt millor!

 

Sabies que...?

Per aconseguir tots els efectes beneficiosos de les abraçades, han de durar, almenys, 20 segons.

 

 

 

Article publicat al número 55 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top