0 items
El meu compte

Que no us donin garses per perdius: (literalment)

 

Sabeu quines són les pautes que cal seguir per visitar-lo?

 

És evident que l’arribada d’un bebè és motiu d’alegria per a familiars, amics i coneguts, però encara ho és més per als pares de la criatura. Es tracta d’un moment inoblidable i molt íntim de la parella. S’està forjant una família!

Tot i que us envairà el delit de visitar el nounat, cal recordar que, tant ell com la seva mare, acaben de viure una experiència nova i esgotadora. Es troben en els inicis d’una etapa desconeguda, carregada d’emocions i sensacions. Per això, sigueu sempre prudents, respectuosos i empàtics.

De vegades, l’estiu és època d’aus rapinyaires. La massificació de molts indrets turístics fa que alguns pocavergonyes intentin donar figues per bigues, gat per llebre, garses per perdius. Als restaurants, això també passa, i ens ho trobem, sobretot, a l’hora de pagar. Atents/es a aquests consells!

 

“No us precipiteu, per molt que estigueu cansats; no us aventureu sense fixar-vos, com a mínim, en la carta exposada a fora, els preus, el local...”

 


No us precipiteu!

Si fa unes quantes hores que feu turisme, o que passegeu pels carrers d’una localitat concreta, segur que sentiu els peus cansats i que la gana va creixent (i no tots els membres d’un grup tenen la mateixa resistència a la fatiga). Davant d’aquesta situació, el més habitual és que entreu al primer restaurant que trobeu. Error! No us precipiteu, per molt que estigueu cansats; no us aventureu sense fixar-vos, com a mínim, en la carta exposada a fora, els preus, el local... I, si no us fa el pes, que no us tremoli la mà per descartar-lo!

 

Reviseu el menú i la carta.

Mireu que el menú i la carta incloguin productes locals. Pot sonar a obvietat, però, si un menú només ofereix productes que es poden trobar a tot arreu, com pizzes, patates fregides, salsitxes de Frankfurt o kebabs, molt provablement, l’àpat no serà per recordar. És més: si la carta té una quantitat de pàgines i plats inacabables, desconfieu-hi, també, perquè és molt possible que n’hi hagi de congelats i que siguin de poca qualitat.

 

No us quedeu només a la zona turística.

Les zones més turístiques són per on, segurament, us haureu mogut una bona estona. No costa res caminar durant cinc minuts un parell de carrers més enllà per arribar a racons no tan freqüentats per turistes i més pels habitants locals. Que els locals de la zona turística estiguin plens de gent és, precisament, per la seva localització; no sempre vol dir que siguin bons!

 

“Mireu que el menú i la carta incloguin productes locals”

 

Esquiveu els cambrers que conviden a passar

A les zones turístiques, no és gens estrany veure cambrers fora del local que conviden a entrar amablement els transeünts. Moltes vegades, ni ens n’adonem, que ja ens han fet asseure. Si no us agrada que us ensarronin així, eviteu-los.

 

Els noms semblants, no, gràcies.

Si en una zona es concentren uns quants locals amb noms semblants entre ells, desconfieu-hi. Per exemple, si trobeu el Patatas Bravas’ bar, el Bravas Grill Steak House i el Bravas Restaurant, sospiteu que la seva especialitat sigui la falta d’originalitat.

 

Fixeu-vos en els clients.

La resta de clients del local també parlen per ell. Si no n’hi ha, mala senyal. Si n’hi ha, fixeu-vos que hi hagi clients tant turistes com locals, senyal que el local també és valorat pels autòctons i no es tracta només un restaurant turístic més.

 

Aprofiteu els telèfons mòbils.

Això ja no cal ni que ho diguem, perquè ens surt sol, de nosaltres: abans d’entrar a un establiment, no està de més treure el telèfon i mirar aplicacions o webs on clients anteriors hagin valorat el servei, la qualitat del menjar, el preu...


Aquestes són unes quantes recomanacions perquè no us prenguin el pèl a l’estiu. Ara bé, encara que la zona sigui turística, això no justifica un comportament poca-solta. No tothom és igual ni ofereix el mateix, però resteu atents/es si no voleu que l’experiència gastronòmica de les vostres vacances sigui un naufragi.

 

“Fixeu-vos que hi hagi clients tant turistes com locals, senyal que el local també és valorat pels autòctons i no es tracta només un restaurant turístic més”

 

Article publicat al número 50 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top