Tres Vents

No hi ha res millor que veure pondre’s el sol entre veles, des de la seva terrassa chill out i amb un gintònic especiat amb pètals de rosa a les mans i notes jazzístiques de fons. O degustar un bon suquet de rap amb escamarlans, una fideuada o una paella marinera d’arròs caldós amb marisc després d’un matí de platja. O fer un sopar a base de tapes marineres (de pelaies, gambes, escamarlans, musclos al vapor, llucet fregit, tataki de tonyina amb base d’albergínia al forn i salsa teriyaki...) per compartir sota la llum de la lluna amb les onades al costat.

Tot això és possible al restaurant Tres Vents, un raconet discret i deliciós ubicat al bell mig del Club Nàutic de Llançà. Rere unes grans vidrieres obertes al port, aquest local d’esperit mariner –com no podia ser d’altra manera– és un mirador de luxe per prendre uns plats excepcionals a base del peix i marisc més frescos de la zona servits, a més, amb una professionalitat i un caliu immillorables.

Aquesta és la tercera temporada que els germans Joan i Albert Llobet i el seu equip reben tothom qui vulgui gaudir de la seva carta des d’un punt tan estratègic i especial com aquest. No només els usuaris del port, per tant, hi tenen accés.
 

Receptes marineres en un espai mariner que mira al port

Dinars, sopars i còctels acompanyats de bona música són a punt a diari a base d’una cuina senzilla, d’essència, però acurada, ben presentada damunt del plat i amb unes coccions perfectes. La base? Tradicionals receptes marineres ben renovades i pensades especialment per compartir, les quals es poden prendre a l’interior del local, en un menjador més que lluminós, amb taules i cadires de fusta clara i plats i copes impecables, o en una terrassa d’estil chill out que no necessita més decoració que l’estampa que té al davant: el mar, les cales de Llançà i els velers del port.

Unes làmpades de vímet volàtils, uns sofàs de color pedra amb coixins amb forma de peix o unes cartes lligades amb cordill de pescador acaben de donar el toc mariner a un espai cuidat i serè que fa un clar homenatge al nostre millor producte del mediterrani i a la bellesa de la Costa Brava.

Article publicat al número 34 de D'estil.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 

Twittear