Un cosmos d'aixetes de vi

Dins la part antiga del celler del Grup Oliveda, en un espai on anys enrere s’hi feia cava, creix, peça a peça, un museu únic i peculiar, petit però amarat d’històries i passió. És el museu de les aixetes, a Capmany (Girona), i significa la materialització de l’amor per la vinya i el vi que sentia Josep Oliveda Casanovas, qui, al costat de la seva esposa, Joana Rigau Ros, va fundar el Grup Oliveda, una reconeguda empresa dedicada a l’elaboració i comercialització de vins i caves que ja produïa vi per al consum familiar des de 1764.

Per arribar-hi, cal haver pujat unes escales i haver-se aturat –segur– davant d’una glicina centenària que creix sostre enllà. Però no perquè es tracti d’un pas obligatori, sinó perquè el tronc d’aquest arbust enfiladís es fa mirar, i més encara quan està farcit de flors, ja que l’aroma que desprenen –diuen– desperta tots els sentits.

Vint-i-cinc aixetes regalades per l’esposa d’un amic del senyor Oliveda (mort en un accident) amb la intenció que aquest les guardés com a record foren l’inici d’una col·lecció que, a dia d’avui, arriba gairebé a les 5000 peces gràcies a la feina que han portat a terme les posteriors generacions de la família. Són aixetes provinents dels països productors de vi de més renom, com ara França, Alemanya, Itàlia, Àustria i Espanya.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 

Des de 1955, gota a gota, després de molts viatges i visites a antiquaris d’arreu, s’ha anat forjant aquest espai que més que un museu vol ser un projecte museogràfic que transmeti, de forma didàctica i lúdica, tots aquells fets i esdeveniments que han configurat el món del vi i el cava al llarg del temps. Per això aglutina, a més d’aixetes de vi, maquinària relacionada amb tot el món que l’envolta, especialment elements procedents dels segles XVIII i XIX que van jugar un paper destacat en el desenvolupament econòmic del nostre país. Entremig, també s’hi troben tres pobles esculpits en troncs de freixe i alzina, obra de Josep Serrat Faixes, que daten d’entre el 1975 i el 1977. El més espectacular, però, és veure com les parets de la sala estan completament folrades d’aixetes classificades i distribuïdes tal com Josep Oliveda les va deixar. Fins i tot l’escut de la família està representat mitjançant aixetes.

Si bé, en un primer moment, entrar al Museu de les Aixetes té un punt de caòtic, res més lluny de la realitat. Totes les peces, que prenen un valor històric i evocador remarcable més que no pas un criteri estètic, estan degudament catalogades. La seva confecció, els símbols que contenen i la decoració emprada quan es van crear han servit per caracteritzar èpoques i regions concretes. A grans trets, s’hi distingeixen tres prototips: les d’Anjou, que duen una flor de lis; les que simulen un cor al revés, que són italianes, i les espanyoles, anomenades txapela i inspirades en la boina que vestien els militars a la primera guerra carlista. La majoria són de coure o bronze, però també n’hi ha de ceràmica vitrificada i, fins i tot, de fusta. Això sí: malgrat la multitud, no n’hi ha cap d’igual, perquè cada aixeta ha estat forjada a mà, com es feia abans. La més gran? Una Anjou que pesa 5,5 quilos, i la més petita, una menudesa de 8 centímetres. Les peces més antigues, que porten pany i clau, són, segurament, les rareses més curioses i difícils de trobar.

En qualsevol cas, el Museu de les Aixetes alberga una col·lecció digna de ser admirada per qualsevol amant del vi i per entusiastes i curiosos, perquè cada peça amaga un home, una tècnica i una forma que parlen sense paraules.

La mostra resta oberta al públic amb entrada lliure tots els dies laborables o també forma part de les visites guiades al celler, que cal concertar prèviament.

Article publicat al número 20 de D'estil.

Twittear