Una bogeria de plaques de cava

Tothom ha tingut a les seves mans una placa de cava. Molts s’han fixat en els seus colors i dibuixos, uns quants s’han plantejat guardar-la dins d’alguna capsa i uns pocs –o no tan pocs– s’han deixat portar per la seva espectacularitat fins a convertir-la en l’objecte d’una passió: el col·leccionisme. I és que aquestes petites singularitats no deixen indiferent a ningú. Però col·leccionar plaques és molt més que anar-les acumulant en una capsa casolana. Hi ha un món sorprenent al seu darrera que fascina tots els que gosen entrar-hi, ni que sigui per pura curiositat.

A Sant Feliu de Guíxols, al carrer Indústria número 1, s’ubica el Museu de Plaques de Cava i Champagne, una idea que va néixer fa quatre anys a partir de la col·lecció particular de Josep Albó, qui va començar a recollir plaques de cava el 1998 fins arribar a la que probablement és la millor col·lecció privada de plaques del món. D’un total de 95.749 plaques classificades –de les quals 24.636 són de cava, 36.349 són estrangeres i 34.764 són pirules–, actualment n’hi ha exposades unes 30.000, amb relíquies tan antigues que daten de l’any 1906.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 

Les plaques parlen
Les plaques de cava, a banda de ser uns objectes més o menys estètics, posseeixen un gran valor històric i parlen per sí soles: ens diuen el procés de creació que han seguit, perquè no sempre han estat iguals ni fetes de la mateixa manera. Si bé, en un principi, el dibuix que les caracteritzava era entallat, posteriorment s’estampava i, després, es va gravar amb l’ajuda de motllos. Actualment, en canvi, les plaques són litografiades. Les dues primeres que Freixenet va litografiar, per exemple, formen part de l’exposició del museu.

Plaques de tot el món
A més d’Espanya i França, l’exposició del museu conté plaques d’altres països que produeixen escumosos. S’hi poden trobar peces d’Itàlia, Alemanya, els Estats Units (especialment californianes), Sud-àfrica, Austràlia, Xile o Argentina, entre d’altres.

Plaques dosificadores
Unes originals plaques amb un forat central, que eren fabricades aquí i exportades a França i que es feien servir amb dosificadors, han retornat al museu per ser exposades. Els aparells amb els quals es fabricaven –que també es van inventar a casa nostra– permetien introduir un tub a través de la placa i el tap en qüestió de manera que, així, quedava instal·lada una mena d’aixeta que permetia servir el cava a copes. El dosificador anava acompanyat d’un original estri que mantenia l’ampolla col·locada cap per avall per facilitar la distribució del seu contingut. El museu compta amb el que es va dissenyar per l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

De benjamins a Nabucodonosor
De plaques de cava, com d’ampolles, no n’hi ha només d’una mida estàndard, que són les habituals. Existeixen també les benjamins, que són les més petites de la família; les Jeroboam, que són per a ampolles de 3 litres, i les Nabucodonosor, per a ampolles de 6, 9, 12 i fins a 16 litres. Totes estan representades al museu.

De les plaques de llauna a les d’or
La majoria de plaques existents són de llauna, però també n’hi ha algunes de coure o d’alumini, procedents eminentment de França. Ara bé, les més peculiars són les de les Cavas Hill, que estan fetes amb coure, bronze, or i argent. Es tracta d’una sèrie de plaques que mai han estat en ampolla, sinó que es van crear com a peces de col·leccionista. Són les anomenades pirules, i engloben plaques produïdes per comerciants amb finalitats publicitàries o per a persones i entitats que, arran de la celebració d’aniversaris o esdeveniments diversos, editen plaques commemoratives. A Catalunya, l’empresa Farré Garriga, de Caldes de Malavella, es dedica a aquesta fabricació exclusiva. Ells són els que elaboren les plaques de les diferents trobades periòdiques que organitza el museu.

Un món d’ampolles curioses
A banda de plaques de cava, el museu alberga moltíssimes curiositats, com ara ampolles del Castillo de Peralada amb el nom dels presidents Gerald Ford, Richard Nixon o Amintori Fanfani; ampolles commemoratives del casament de Jaime de Borbón i Carmen Martínez-Bordiú, o del de Pilar de Borbón i Luís Gómez-Acebo; ampolles de les bodegues Pedro Domecq, que ja no fan cava, o de les Henkell Trocken, que contenen un cava suposadament alemany que, en canvi, duu una etiqueta lateral de on hi diu “L’Aixertell SA”, corresponent a un cava de Sant Sadurní d’Anoia.

Agafa la lupa!
Col·leccionar plaques no implica només guardar-ne una de cada. Cal anar amb molt de compte a l’hora de desfer-se’n, perquè hi ha menudeses que les fan diferents i, per tant, vàlides per a col·leccionar: la mida de la placa, la posició dels dibuixos o la tonalitat dels colors, entre d’altres. Cal analitzar, per tant, molt detingudament cada placa abans d’anular-la, perquè podria ser una peça única, com una placa que es guarda al museu de l’època franquista on es pot llegir “San Sadurní de Noya”, o plaques de castells que han modificat la seva construcció afegint més torres, o tresors de caves ja desaparegudes.

Article publicat al número 21 de D'estil.

Twittear