0 items
El meu compte

Una estona amb Ernest Pratcorona: “Tan bon punt vegi que hi ha una mica d’aigua, jo salto. I, si resulta que no n’hi havia prou, ja em tornaré a aixecar”

L’Ernest Pratcorona és, com diuen els seus amics, “un músic que té l’enginyeria com a hobby”. Aquest jove empordanès va experimentar l’èxit amb la Marina i en Joel, tots tres, membres de la formació Crossing. Ara combina la seva feina com a enginyer industrial amb el desenvolupament del seu primer projecte en solitari, mitjançant el qual vol mostrar una faceta musical diferent i seguir dedicant-se a aquest món que tant l’apassiona.

 

Ernest, d’on et ve la passió per la música?
M’agrada des de petit, però fins als 17 anys em vaig dedicar a l’esport. Quan vaig començar la carrera, vaig deixar-lo i necessitava una altra afició. Llavors, en publicar algun vídeo a les xarxes, em vaig adonar que a la gent li agradava. També vaig començar a fer algun concert gràcies a un amic i vaig descobrir que tocar en directe m’encantava. Aquest va ser el moment en què em vaig enganxar de ple a la música!

 

 

“Davant la necessitat d’expressar-me i compondre les meves cançons, vaig decidir desenvolupar el meu projecte en solitari”

 

Després del gran èxit de Crossing, estàs treballant en el teu primer projecte en solitari. En quin moment vas prendre aquesta decisió i per què?
Va ser una decisió molt complicada, perquè Crossing és com un fill. A la meva germana, que és l’altra cantant, la van operar de les cordes vocals i no va anar bé; es va haver de sotmetre a una segona operació i encara està en procés de recuperació. Hem fet algun concert, aquest any, però ella no està preparada per seguir el projecte al 100%, fer una gira sencera, treure un disc... Jo sé que em vull dedicar a la música i ho vull aconseguir. Llavors, davant la necessitat d’expressar-me i compondre les meves cançons, vaig decidir desenvolupar el meu projecte en solitari.

Les etiquetes són odioses, però, com definiries la teva música?
És complicat, perquè avui dia existeixen molts estils, però la definiria com a música de cantautor, i en castellà, que és el tret que més em diferencia de Crossing.

Les cançons d’aquest projecte les estàs component tu sol. Quin procediment segueixes?
Cada cançó és un món. He de dir que n’estic fent alguna amb un amic, amb qui ja havia treballat, però la majoria les faig jo sol. Quasi sempre començo per la melodia i, després, hi poso la lletra. Però, a vegades, estic escrivint una cançó i se m’acudeix una frase que no em serveix per a aquella cançó. Llavors, començo a escriure’n una altra i hi afegeixo la melodia. Cada cançó em condueix a una altra cançó.

 

“És molt gratificant publicar un vídeo i veure com la gent respon, et dóna idees, et pregunta...”

 

De què t’inspires per compondre?
Sobretot, llegint, que m’agrada molt. A la nit, quan estic llegint una novel·la i trobo una frase que em crida l’atenció, en prenc nota. L’endemà, quan arribo a l’estudi, intento treballar a partir d’aquella frase.

Hem escoltat els covers tan diferents que publiques al teu Instagram. És una pista de com seran les teves cançons?
Sí, l’estil és bastant similar. Aquestes versions les vaig començar a fer per donar a conèixer que iniciava un projecte en solitari i per ensenyar el que puc fer, que és diferent de Crossing, però també m’han servit per trobar el meu propi estil i per crear una base de seguidors que tenen ganes d’escoltar les meves cançons.

Quin feedback n’has obtingut?
Estic molt content, perquè fa un any tenia 1.000 seguidors i ara ja en són 23.000. És molt gratificant publicar un vídeo i veure com la gent respon, et dóna idees, et pregunta... Tot això em motiva a seguir amb el projecte!

Com estàs vivint aquesta etapa de composició de les teves pròpies cançons?
És diferent, tot i que segueixo trucant a en Joel quan tinc una cançó nova, i li ensenyo a la meva germana. Crossing ha aturat la seva activitat per raons òbvies, però jo segueixo necessitant aquest feedback. Decidir jo sol si una cançó és bona o no, se’m fa estrany.

Com veurà la llum aquest projecte?
D’entrada, presentaré entre un i tres singles per veure com respon la gent.

 

“Decidir jo sol si una cançó és bona o no, se’m fa estrany”

 

 

Haurem d’esperar gaire per escoltar-te?
Ara mateix, estic començant a perfilar quines cançons gravaré, com ho faré, amb qui i com ho presentaré. Tinc temes fets des de fa un any. Podria presentar-los i, al principi, tot aniria bé, però potser, al cap de tres mesos, s’acabaria tot. Amb Crossing vaig aprendre que les presses en el món de la música no són bones; per tant, a poc a poc i bona lletra.

Algun artista de capçalera?
Molts, i són molt diferents entre ells. Per una banda, John Mayer, Bruno Mars i Ed Sheeran, i, per l’altra, Vetusta Morla i Love of Lesbian. Tots m’inspiren molt.

 

“Amb Crossing vaig aprendre que les presses en el món de la música no són bones; per tant, a poc a poc i bona lletra”

 

Fa una mica més d’un any, vas ser un dels finalistes del càsting que va organitzar Lax’n’Busto per cantar una cançó amb ells. Què et va semblar l’experiència?
Ser al seu local d’assaig cantant amb ells va ser un regal! A més, en tinc un record especial perquè un any, pel meu sant, la meva àvia em va donar diners i em vaig comprar Morfina, de Lax’n’Busto. Aquest va ser un dels primers discs amb el qual vaig aprendre a tocar la guitarra.

També ets enginyer industrial, i t’hi dediques. Com ho combines?
Com que fa cinc anys que ho faig, ja hi estic acostumat. Però, a vegades, allò de passar-me el matí enmig de màquines i motors i, després, parlar de qüestions més sentimentals, em resulta complicat.

Ara tens clar que t’hi vols dedicar, a la música, oi?
I tant! Tan bon punt vegi que hi ha una mica d’aigua, jo salto. I, si resulta que no n’hi havia prou, ja em tornaré a aixecar.

La música és també el teu hobby?
Sí, i li dedico tot el meu temps. Els meus amics solen dir-me que sóc un músic que té l’enginyeria com a hobby. És a dir, treballo d’enginyer, però la música sempre és al meu cap.

Moltes gràcies per dedicar–nos una estona. Et seguirem a través de les xarxes socials per no perdre’ns cap novetat de la teva carrera musical.

 

“Els meus amics solen dir-me que sóc un músic que té l’enginyeria com a hobby”

 

Entrevista publicada al número 52 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top