Una estona amb Josep M. Prat
A principis de febrer, la que és la promotora privada degana de Catalunya, organitzadora des de fa 26 anys de la temporada de concerts de música clàssica de més prestigi de Barcelona, va encetar la tercera temporada de concerts a Girona. Estem parlant d’Ibercamera, una reconeguda entitat dins del circuit internacional de la música clàssica, i, en aquesta ocasió. hem tingut l’oportunitat de conèixer un xic més de prop el seu director: Josep M. Prat. Casat i amb una filla, no només ha col·laborat, a través d’Ibercamera, en l’organització de prop de 800 concerts, sinó que n’ha posat en marxa 5000 més en més de 30 països a través de la seva agència: Agencia Camera.
Com es definiria com a persona?
Diria que m’he passat la vida organitzant la vida dels altres, sense acabar d’organitzar mai la meva!
Efectivament, vostè es dedica a organitzar concerts des dels 19 anys. Com veu el panorama de la música clàssica a Catalunya? Som un país de tradició musical?
El moment d’or de la música a Catalunya, tant pel que fa a organitzacions com a intèrprets i compositors, va ser a principis del segle XX. Avui, poca gent és conscient que, a principis del segle XX, un total de set teatres programaven òpera simultàniament a Barcelona. Per tant, venim d’una gran tradició, hem tingut i tenim bons músics i, en els últims vint anys, per primera vegada les institucions públiques han fet una gran inversió en infraestructures i educació musical. Ara s’ha d’aconseguir que els continguts estiguin a l’alçada dels continents.
...I què me’n diu del públic català? És molt exigent?
Crec que no podem parlar d’un públic en general, perquè la seva qualitat depèn de la qualitat dels organitzadors. En el cas d’Ibercamera, tenim, tant a Girona com a Barcelona, un públic educat, amb curiositat i sensitiu.
Un gran nombre de músics professionals es queixa sobre el poc suport que rep la música en general per part de les administracions públiques del nostre país. Segons diuen, no es considera, a aquestes alçades, una branca cultural. Què en pensa vostè al respecte?
Penso que l’arrel del problema neix de la pràctica inexistència de la música en els plans d’educació primària i secundaria. Hauríem de tenir clar que la música és un llenguatge abstracte i, per tant, universal que enriqueix tothom qui la coneix.
Quin balanç fa de la presència d’Ibercamera en l’entramat de les notes clàssiques?
Respecte a Barcelona, la nostra trajectòria de 26 anys parla per sí mateixa, i l’experiència a Girona ens diu que endegar una temporada en una ciutat amb poca tradició musical és un repte difícil però enriquidor i apassionant.
De fet, aquesta ja és la tercera temporada d’Ibercamera a Girona. Està responent bé el púbic gironí a l’oferta que li proposeu?
La veritat és que la resposta del públic de Girona supera, en tots els aspectes, la més optimista de les previsions.
Senyor Prat, la música clàssica és cosa de gent gran?
Molts dels grans compositors que coneixem van escriure les seves millors obres durant la joventut: Mozart, Schubert, Beethoven, Chopin... Si els expliquéssim que, al segle XXI, la música clàssica és considerada música per a gent gran, tots es sorprendrien molt.
Quina importància té la música en la seva vida?
La música, l’art i la natura són els eixos de la meva vida.
Música simfònica o música de cambra. Què s’estima més?
Un pare sempre té la tendència a protegir el fill més dèbil; per tant, em decanto per la música de cambra.
Un concert de clàssica... És un bon regal?
Sí que ho és; en un temps i un país de soroll on tothom parla i ningú escolta, estar-se dues hores en silenci escoltant música és un regal molt saludable.
Ens podria fer cinc cèntims dels seus projectes de futur?
Continuar organitzant concerts fins que tingui salut mental i física per fer-ho, i, molt a curt termini, aconseguir que Sandro Rosell sigui el nou president del FC Barcelona.
…Algun suggeriment pel que fa a la programació d’Ibercamera de Girona i/o Barcelona?
Recomano assistir al concert que oferirà el proper 23 de maig una gran orquestra com és la Staatskapelle de Weimar, amb la pianista Maria Joao Pires i el director Leopold Hager.
Si hagués de triar una peça musical per representar la revista D’Estil, quina seria?
“Quadres d’una exposició” de Mussorgsky.
Entrevista publicada al número 10 de D'estil.