Una estona amb Marta Botet: “Per a mi, la lectura és diversió, aventura i connexió”
“So come with me where Dreams are born and Time is never planned. Just think of Happy things, And your heart will fly on Wings, in Never Never Land”. Amb aquestes paraules plenes de llum i desig, procedents de Peter Pan, s’autodefineix al seu perfil de Twitter la joveníssima Marta Botet Borràs (Barcelona, 2000). I és que dir Marta Botet és dir passió, passió lectora.
Amb només 16 anys, a més de ser una lectora insaciable, Botet és bloguera, booktuber pionera en l’àmbit català, amb un canal de YouTube amb més de 1.000 subscriptors (Recomanacions de llibres), assessora editorial, col·laboradora de ràdio (l’hem pogut escoltar a la secció “Les recomanacions de la Marta” del programa Clicka’t) i, fins i tot, ponent internacional. Si en algun cas és encertat utilitzar l’expressió “jove promesa”, sens dubte, és aquest.
Marta, fem-ho literàriament: hi havia una vegada una nena a qui li agradava llegir...?
Hi havia una vegada una nena a qui li agradava llegir... des de ben petita, perquè sempre havia estat envoltada de llibres a casa i sempre li havia agradat molt, i, aleshores, als 11 anys, volia obrir un blog d’alguna cosa, i el seu pare li va suggerir que, si li agradava tant llegir, fes un blog de llibres. La nena va pensar que era una molt bona idea, i aquella mateixa nit va crear el blog Recomanacions de llibres. A partir d’aquí, cada cop que hi pensava creia que era molt encertat, perquè així podria connectar amb altres lectors del món, i perquè potser també aconseguiria que alguns companys de la seva classe als quals no els agradava llegir llegissin, pel fet de tenir la seva mateixa edat. Des d’aleshores, el blog va anar evolucionant, va néixer també el canal de YouTube, del mateix nom, i... fins on estem ara!
“Des de l’escola s’hauria d’ensenyar que llegir és una cosa més comuna, que pot fer tothom, també en el temps lliure, i que no ha d’estar necessàriament lligada a una aula ”
Tens un primer record literari?
Més aviat, recordo llibres específics, com els llegia i com m’agradaven. Llibres que m’impactaven i amb els quals després jugava, un cop acabats, durant les vacances, per exemple. Llibres com els del Geronimo Stilton o de la Tina. Records d’aquest estil, tinc.
Com va ser la teva introducció a la lectura?
Recordo molt els contes per a abans d’anar a dormir. Des de petita que tinc el costum de llegir-ne. Primer me’ls llegien; després, quan ja era més gran i tenia més autonomia, els llegia jo sola. Llibres de roba, inflables, primer, i després llibres de Les Tres Bessones, com El diari secret de la bruixa avorrida o Més contes per somiar més, o la Mafalda, que em va fer molta gràcia quan me la van descobrir. Llibres especials per a aquest moment, que solien ser molt bonics i venien amb dibuixos que m’encantaven. Això és el que recordo com a introducció a la lectura. Després, ja vaig començar a llegir en altres moments del dia. M’agradava llegir històries diferents, conèixer més vides, més aventures, i poder-les viure d’alguna manera.
Podries resumir què significa la lectura per a tu, en tres paraules?
Diversió, aventura i connexió, perquè m’agrada connectar amb els llibres; si no hi connecto és una lectura insatisfactòria. M’agrada connectar amb la història i els seus personatges, sentir que en formo part.
Avui dia, presumim de ser molt avançats en moltes coses, però sembla que encara és necessari desmuntar segons quins estereotips. Llegir és cosa de friquis?
Aquest tema l’he parlat moltes vegades! Estic completament en contra que llegir sigui de friquis. Jo no em considero una friqui, però és que tampoc considero que ningú ho sigui. Friqui és quelcom que, com a molt, t’has de dir a tu mateix, no t’ho pot dir algú altre. Friqui, segons m’han explicat, és que t’agrada molt alguna cosa. Si és així, en tot cas, sóc friqui de la lectura, però també de la televisió, del mòbil, de la moda... I hi ha gent que és friqui del futbol, de l’Instagram... Tots som friquis, d’alguna cosa, si considerem que friqui és igual a hobby. Això sí: no crec que es pugui utilitzar la paraula amb una connotació negativa, perquè a tots ens agrada molt alguna cosa, no crec que hi hagi hobbies més positius o negatius. Per a mi és molt important llegir, de la mateixa manera que, per a algú altre, pot ser molt important jugar amb videojocs, per exemple. Jo no el jutjaré a ell i ell no m’hauria de jutjar a mi. Segurament s’ha creat aquesta idea que llegir és de friquis perquè s’ha associat la lectura a l’escola, als estudiosos, i no té per què ser així. Jo tinc amigues que odien l’escola però adoren llegir, per exemple. Potser aquesta associació prové del fet que, a casa, no s’anima a llegir, i penso que, des de l’escola, s’hauria d’ensenyar que llegir és una cosa més comuna, que pot fer tothom, també en el temps lliure, i que no ha d’estar necessàriament lligada a una aula. La lectura també hauria d’estar a casa, no només a l’escola.
Els teus pares també són àvids lectors, oi?
El meu pare és cirurgià, però, tot i així, li agrada molt llegir, i escriure també. Ara s’ha convertit en un lector més digital; té tots els seus llibres a l’iPad. I la mare, òbviament... treballa amb llibres, els llibres són la seva feina [la seva mare és Laura Borràs Castanyer, doctora en Filologia Romànica, professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona i directora del grup de recerca HERMENEIA, del Màster en Literatura en l’Era Digital i, des del 2013, de la Institució de les Lletres Catalanes]. A casa meva hi ha una biblioteca de quasi dues habitacions plenes de llibres. Era bastant lògic que m’agradés llegir.
Vivim en un món 2.0 governat per l’efímer, però, en canvi, els llibres en paper es resisteixen a morir... Sempre hi quedaran romàntics? Jo crec que sí. Almenys, jo quedaré (riu)! A mi m’encanta llegir en paper, i ho he intentat en digital, eh, perquè sóc una persona molt digital: tinc ordinador, telèfon... i no puc viure sense aquestes coses, però crec que la gràcia de llegir ara, precisament quan tot passa tan de pressa, de manera tan instantània, és l’experiència que et fa viure, una experiència que requereix temps. Posar aquesta experiència en un dispositiu, que associem a aquestes presses, segurament significa restar-li part del gaudi que proporciona. Llegir ha de ser una cosa que vols fer per gust, perquè la gaudeixes. A part, el plaer de tenir el llibre a les mans, de tocar-lo, el tacte, les portades, tapa dura, tapa tova... Tot això m’agrada molt. Crec que el llibre en paper no morirà sempre que hi hagi lectors que gaudeixin d’aquesta experiència. Espero que no mori!
El novembre de l’any passat viatjaves a Nova York després d’haver estat una dels 30 seleccionats per TED-Youth per presentar una ponència en anglès al Brooklyn Museum. Hi vas parlar sobre com veus la lectura d’aquí a 40 anys. Com la veus?
El que vaig dir l’any passat, més o menys, girava entorn a una idea de llibre més còmode que unís els dos mons, el món tecnològic i el món del llibre clàssic. Llibres que mantinguessin l’aparença de llibre, però que fossin tàctils, per exemple, amb diccionari incorporat, amb vídeos amb explicacions de l’autor... Per viure una experiència diferent, més intensa. Crec que la lectura, si ha d’evolucionar, ho farà de manera espectacular, canviant i incorporant moltes coses, o bé es mantindrà tal com està ara, que a mi ja m’està bé.
“La gràcia de llegir ara, precisament quan tot passa tan de pressa, de manera tan instantània, és l’experiència que et fa viure, una experiència que requereix temps”
Aquest seria un possible futur per a la lectura, però, i el teu? Com t’agradaria que fos el teu futur professional?
Uf, vull fer moltes coses! Encara no ho he decidit. M’agradaria treballar en algun àmbit relacionat amb alguna de les coses que m’agraden: el llibre, el vídeo i la fotografia, la roba... Ser editora d’una revista de roba, per exemple, és un somni que sempre he tingut, o escriptora, dissenyadora gràfica... Moltes coses, que són variades, però tenen en comú que giren al voltant del món creatiu, per això estic fent el batxillerat artístic.
I quan no llegeix, què fa la Marta? Mooooltes coses!
O miro molts vídeos o sèries, que m’enganxen molt (he arribat a veure sis temporades, de vint episodis cadascuna, d’una sèrie en un mes!), o faig manualitats, edito fotos, encara que només sigui per a Instagram...
A punt de tancar un any i encetar-ne un altre, què li agraeixes al 2016?
Ai, li agraeixo moltes coses! És que, a més, el 16 és un número que m’agrada molt. A part, aquest any he fet 16 anys, i m’han agradat molt, han estat molt importants. Aquest 2016 he acabat l’ESO i he començat una nova etapa, que és l’última al col·le, i ha estat molt impactant. De fet, cada any m’agrada molt, en tots passen coses que m’agraden, i sempre en tinc bon records. Tinc molt pocs mals records, dels anys. No et podria dir algunes coses només, perquè estic contenta de tot l’any, en general, i no vull que s’acabi, em fa pena!
I què li demanaries al 2017?
Li demanaria que continuï tot per bon camí, sobretot els estudis, que això és molt important, i que l’inici del segon curs de batxillerat vagi bé. Que no pari de llegir, també, perquè a vegades em trobo com en parada lectora, i que tingui moltes idees, perquè m’agrada molt fer projectes, encara que només siguin per a mi. I un bon any amb els amics i la família!
Marta, moltes gràcies i per moltes més lectures i èxits! Moltes gràcies a vosaltres!
Entrevista publicada al número 40 de D'estil.