Una estona amb Meritxell Falgueras
Meritxell Falgueras Febrer és una jove perla barcelonina de 29 anys que està despuntant a casa nostra en el sector del vi i la comunicació. Ens trobem amb ella a la botiga de la família, al Celler de Gelida, que fa cinc generacions que funciona. Ens diu que ha dormit poc, però està esplèndida. De ben segur que tant una cosa com l’altra (dormir poc i estar esplèndida) és degut al fet que, aquest mateix matí, ha rebut un exemplar del seu primer llibre acabat de sortir del forn: Presumeix de vins en 7 dies. Era un dels seus somnis més preuats, però, tranquils, que de seguida anirà a per una altra escomesa, directa a la jugular.
Meritxell Falgueras no para mai (dóna classes, escriu, col·labora a la ràdio i a la tele...) i tot ho fa amb il·lusió, amb passió i amb un esperit insaciable d’aprenentatges. És una dona enèrgica, fresca, presumida, directa, intel·ligent, simpàtica i amb un punt provocador que la fa diferent. Ella no vol ser com els altres; vol ser ella mateixa, i exerceix el seu paper al món conscient de les conseqüències que això comporta, amb seguretat i convicció. Li encanta viatjar, sortir, tenir cura dels amics, fer esport i superar-se en tots els àmbits. Estima la ciutat, el sol, la cultura, la moda..., però també necessita el seu ordinador i el seu te per relaxar-se i delir-se escrivint. Ella mateixa es defineix com una fashion victim (és una fan incondicional d’Isabel de Pedro) i com una gran enamorada de Florència, on ha passat èpoques inoblidables de la seva encara curta vida, que és curta però farcida d’èxits treballats: l’any 2007 va guanyar el concurs Nas d’Or com a jove promesa de Catalunya, l’any 2008 fou dama del verdejo, l’any passat va aconseguir el premi al millor blog de continguts dels vins catalans per www.winesandthecity.com i enguany ha assolit la qualificació de cum laude per la seva tesina sobre les metàfores en el llenguatge del tast.
Seguiu llegint i descobriu aquest perfil amant del vi que té la sort de conservar molts bons amics, d’aquells que entenen que, quan surt, vulgui prendre aigua.
De petita, descrivies la gent com si fos un vi...
Sí, és que tota la meva família ha treballat a la botiga i, sobretot el meu pare, és súper apassionat amb el món dels vins. Aleshores, jo, de petita, els ajudava ordenant ampolles, traient la pols... i tot el dia escoltava vocabulari relacionat amb el vi, un vocabulari molt sensitiu que després utilitzava a l’escola com si res, i els professors al·lucinaven.
Ho continues fent, això de construir aquests paral·lelismes entre el vi i tot el que t’envolta?
Sí, jo ho comparo tot amb el vi: els llibres, els quadres..., tot. De vegades, he realitzat tasts d’ulleres o perfums amb vi, o et puc fer una crítica sobre vi i art, sobre vi i història, sobre vi i moda... M’atreveixo amb tot, perquè tinc el vi molt interioritzat. Jo, enlloc de relacionar cançons amb moments determinats de la vida, hi relaciono vins.
I, si fossis un vi, quin series?
Jo seria un cava rosat fet aquí, a casa, un cava amb moltes bombolles, perquè tinc molta il·lusió i molt nervi. I seria rosat per la joventut, pel glamur i, en definitiva, pel punt de sofisticació autèntica que té, perquè és un cava molt treballat, que guarda una història al darrere... Seria un cava molt meditat, saps?
Tu ets sommelier però també has estudiant humanitats. Has aconseguit acostar el vi a aquesta disciplina?
Sí, perquè, de fet, ambdues coses estan molt relacionades. T’he de dir que, sobretot la meva família, no entenia aquesta duplicitat; em demanaven què volia fer i em deien que em centrés, però jo sóc molt curiosa, m’apassiono molt i tinc tendència a ser hiperactiva: volia anar-me’n a Florència, estudiar idiomes... La veritat és que m’adonava que ho intentava fer tot però que no em podia decantar per res, fins que vaig veure que cursant el doctorat m’era possible relacionar tot el que m’atrau de les humanitats (la història, les llegendes, la comunicació, les metàfores, la publicitat...) amb el vi per parlar de la història del vi, de les seves llegendes, del vocabulari emparat per descriure’l, de les metàfores que en sorgeixen, de la publicitat que l’envolta...Vaig pensar que si ajuntava les dues coses que més m’agraden podria aconseguir ser més original que si fos només sommelier o estudiant de literatura. Ara me n’alegro molt, d’haver-ho fet! Penso que he tingut molta sort de tenir una visió del vi que va molt més enllà de l’enologia i de la seva part comercial, perquè hi he inclòs la història, la comunicació...
És a dir, que no t’ho havies plantejat inicialment, sinó que et va anar sorgint la idea...
Sí. Jo, de petita, volia ser psicòloga o, sobretot, escriptora, però pensava que no seria prou bona. El que passa és que després he après que ningú és prou bo en res, que qui arriba a ser-ho és aquell que s’esforça, que s’equivoca, que ho torna a intentar, que ho torna a intentar de nou i que, al final, li surt.
Ara et deus haver tret una espineta amb la publicació del teu primer llibre...
I tant! Tothom sap que publicar un llibre era la meva gran obsessió. Ara ja ho he fet i, en aquests moments, en tinc dos més al cap, però necessito temps.
I què has aconseguit amb aquest Presumeix de vins en 7 dies?
Mira, fins avui hi ha dues coses que han jugat en contra meva: ser dona i ser jove, perquè jo fa 10 anys que sóc sommelier (tenia 20 anys quan vaig començar) i la gent em mirava de forma estranya. Al principi em molestava, però vaig transformar allò negatiu en quelcom positiu, vaig pensar que em transformaria en algú original, en algú que comuniqués com era el món del vi, però de manera fresca, fàcil i amena. Inicialment, volia intentar ser seriosa, com els altres sommeliers, però això ja ho fan els altres i a mi no em sortia, perquè no sóc així; sóc professional, sóc didàctica i sóc informativa, però no sóc seriosa ni hermètica. Així que, el que no han fet els altres, ho he volgut fer jo, tant al llibre com quan sóc a la ràdio o a la televisió. De fet, si tu canvies d’actitud, tothom canvia amb tu. Jo segueixo el meu instint i n’estic molt contenta, per això sempre ho recomano als meus alumnes de tast: que segueixin el seu instint, tant amb el vi com amb la vida.
Meritxell, malgrat la teva professió, crec que ets més de tes que de vins...
Sí, sóc de tes i de birres. Dino i sopo amb te i infusions, i, quan surto, prenc cervesa per desconnectar una mica del vi, perquè en tasto molts i molts.
I amb qui et prens un bon vi? Per a quins moments el guardes?
Tenir una cita amb un bon vi a taula és, per a mi, impressionant, o prendre’t un cava veient una posta de sol... M’encanta! Però les millors copes me les prenc a casa meva amb el meu ordinador.
I aquest vi que et prens, què ha de tenir perquè t’agradi?
Doncs el vi m’agrada com les persones: que sigui autèntic, coherent, equilibrat, amb una personalitat molt marcada... No m’importa que sigui més o menys alcohòlic, més o menys tànnic o més o menys àcid. Estic cansada de vins que siguin iguals; en vull de diferents, que m’ensenyin coses noves, igual que les persones: m’encanta la gent que es mulla, que és diferent dels altres i que no s’atura mai.
Diferent com Loewe? Com va ser l’experiència de treballar per a ells?
Ufff! Jo al·lucinava! Jo somnio molt i tothom em diu que sóc una flipada, però hi ha coses que m’han passat que ni havia somniat, com ara treballar per Loewe. Amb ells he après molt de màrqueting, de relacions públiques..
I què me’n dius, d’en Josep Roca? També has treballat al seu costat...
En Josep és com el poeta del vi, el meu amor platònic! En sap tant i és tan bona persona... Ell també s’ha fet el vi a la seva manera.
En Josep és el teu amor platònic, però, el teu mestre, qui ha estat?
El meu pare, totalment. El meu germà també m’ha ajudat moltíssim. Ell és molt més bon tastador que jo, i la seva visió comercial m’ha ajudat un munt.
Quins són els pilars de la teva vida?
Doncs la feina (que és massa important), els amics i la família.
Quan el vi no ocupa el teu temps, què fas?
Tinc molts bons amics i intento cuidar-me, fer esport, llegir... Llegir em va perfecte per escriure millor, i, respecte l’esport, m’agradaria fer-ne molt més, perquè ho necessito per calmar els nervis, més enllà de la qüestió estètica. Per a mi, representa l’esforç, la persistència, la lluita contra un mateix... D’altra banda, el meu llibre es diu Presumeix de vins en 7 dies, però jo, del que més presumeixo és d’amics, perquè són tan especials!, m’ajuden tant!, em donen tanta força!... Jo crec que sóc una gran amiga (que no una gran parella), i sempre atrec gent súper especial. A més, mantinc amics des dels 5 anys, encara me’n vaig a esmorzar amb els meus profes del cole... No ho sé, sóc molt fidel amb els amics.
Tan fidel com li ets a la dissenyadora Isabel de Pedro?
Sí, perquè, per a mi, la moda és molt important, és una altra manera de comunicar-te. Ella és molt amiga de ma mare i fa uns 10 anys ma mare hi anava a comprar i jo l’acompanyava. De seguida vaig veure que era el meu estil. M’encanta! Un 80% de la meva roba és seva. Hi vaig dos cops cada temporada i m’agafo roba per a mi, per a la tele... El que passa és que sóc de cintura molt prima però, en canvi, tinc molt maluc, i els seus dissenys m’encanten perquè això ho marquen molt; crec que és súper femení, el que fa. A més, jo sóc molt cursi i molt clàssica i ella em desperta la meva part més atrevida.
Per acabar, tornem a l’inici però aplicat a D’estil. Si fos un vi, quin seria?
Com que sou molt joves, seria un cava reserva, que encara té notes cítriques, molt elegants, molt fresques, ...i bombolles molt fines. És un cava que et deixa un postgust que t’obliga a repetir!
Doncs brindem pels èxits!
Entrevista publicada al número 13 de D'estil.