Una estona amb Ricard Bofill
Nom i cognoms: Ricard Bofill.
Lloc de naixement: Barcelona, 1939.
Professió: arquitecte.
Gairebé no calen presentacions, però el seu currículum és tan immens i prestigiós que no té desaprofitament. Ricard Bofill va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de la ciutat de Barcelona i, posteriorment, ho va fer a la Universitat de Ginebra. L’any 1963 va reunir un equip d’arquitectes, enginyers, sociòlegs i filòsofs i va crear les bases del que avui en dia és el Taller d’Arquitectura Ricard Bofill, un equip internacional amb més de 50 anys d’experiència.
D’entre tots els seus projectes, cal destacar els que ha desenvolupat en el sí de les majors ciutats de la geografia mundial, com Barcelona, Montpeller, París, Luxemburg, Bordeus, Bolonya, Madrid, Chicago, Kobe o Beijing, que sempre tenen cura, fins al més mínim detall, de la historia del lloc, i projecten el seu urbanisme cap al futur.
D’obres de gran infraestructura, no poem obviar les terminals T1 i T2 de l’aeroport de Barcelona, el Palau Municipal de Congressos de Madrid o el Palau de Congressos da la Corunya, sense oblidar els equipaments culturals més rellevants de dins i fora les nostres fronteres, com ara el Teatre Nacional de Catalunya; el Centre Cultural Miguel Delibes, a Valladolid; l’Auditori de Metz, a França; l’Escola de Música Shepherd, a la universitat americana de Rice, Houston, etc. El Centre d’Arts i Congressos de Konstantinovsky, a Strelna, San Petersburg, és una de les seves últimes creacions, i, evidentment, l’hotel W Barcelona. La Vela, gràcies a la gentilesa del qual hem pogut conversar amb aquest gegant del disseny arquitectònic de rellevància mundial.
No puc començar per enlloc més... Quins elements locals o culturals varen inspirar aquesta última gran construcció Barcelonina: l’hotel W Barcelona?, com el vas integrar dins el concepte arquitectònic de la ciutat?
Primer de tot em vaig dirigir al lloc en qüestió. Evidentment, el lloc era el mar Mediterrani. Aquest ha estat un dels moments més emocionants i espirituals de la meva vida. Em trobava davant del trencaones mirant el blau horitzó, la profunditat de les aigües, i vaig pensar: “És just aquí on ha d’anar!”, a uns 300 metres d’on jo em trobava. Després de respirar profundament durant una llarga estona, vaig marxar directe cap al meu estudi: acabava de crear La Vela! Al principi semblava un vaixell pirata amb dos mastelers!!!
Des del punt de vista del visitant, quin és l’element més inesperat de l’arquitectura de W Barcelona?
Barcelona és la barreja de totes las arquitectures. Aquí tenim de tot. Barcelona té un urbanisme excel·lent i la més increïble diversitat de peces arquitectòniques, des de la muralla romana fins a les icones més recents. Tot plegat és el resultat de milers d’arquitectes treballant junts durant milers d’anys. Esperem que la Vela W passi a formar part de la nostra historia.
Amb quins elements et vas divertir més i quins creus que et van suposar un repte més gran, una major inspiració i més emoció?
Amb l’aigua. El mar Mediterrani va ser la meva gran font d’emocions. És com un somni, una imatge en moviment, un món de reflexes infinits. Ens va inspirar l’actitud que es necessita per afrontar un element tan potent. Havíem de parlar amb la mare Terra, res més, i, per descomptat, el repte era molt important. Estàvem sorpresos. En aquest cas, la corba parla amb l’aigua.
Com va ser el procés de crear un espai tan obert que voltava el Mediterrani, fent que alhora fluís i s’integrés en el seu hàbitat natural?
L’urbanisme és la historia que hi ha darrera de cada projecte a gran escala. Ricard Bofill-Taller d’Arquitectura ha inclòs paràmetres urbans en projectes des de principis dels seixanta del segle passat. La idea és fer una plaça mediterrània que mira al mar, com un gran balcó o un teatre amb un escenari gegant: l’aigua. El pla director que envolta aquest projecte fa quelcom més que això: desplaça l’eix del passeig marítim, manté l’última platja a la part sud, crea un port comercial i obra una nova bocana que separa les àrees logístiques i industrials de la ciutat.
Quin element arquitectònic té W Barcelona que no tingui cap altre hotel o edifici?
Doncs l’experiència de viure al Mediterrani amb la modernitat del segle XXI. És una experiència sensual on Barcelona hi posa la resta.
Podries compartir amb nosaltres alguna altra idea o perspectiva en relació amb aquest projecte?
Espero que Barcelona continuï fascinant el món pel seu disseny urbà emblemàtic i la seva nova arquitectura. Ara espero que es pugui gaudir de Barcelona durant molt temps i que la gent gaudeixi de La Vela com ho he fet jo.
Entrevista facilitada per l’Hotel W Barcelona, WorldWide.
Entrevista publicada al número 7 de D'estil.